II Premis FIEC 2002

El dia 26 de novembre 2002 foren lliurats en un acte celebrat a Barcelona, els premis FIEC 2002 a la Revista Serra d'Or i el Pare Miquel Batllori. El guardó serà recollit per l'actual director de la Revista Serra d'Or, Josep Massot i Muntaner, i per Miquel Batllori personalment.

Els premis FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) foren creats per a distingir la labor en favor de la Catalunya Exterior de persones o col.lectius residents a l'interior de l'àrea lingüística catalana. Aquests guardons complementen els premis "Josep Maria Batista i Roca", atorgats per l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), que es concedeixen a catalans residents a l'exterior.

L'any passat els premis FIEC foren atorgats a Josep Lluís Carod Rovira, Josep NAubiola i Víctor Castells. (I PREMIS FIEC 2001)

A la dreta, Xavier Tudela, secretari de FIEC, presentant els guardonats.

El president de FIEC, Josep Maria Solé amb Josep Massot i el pare Miquel Batllori

Revista Serra d'Or
Revista nascuda l'any 1959 a partir de la fusió amb Germinabit, circular de la Unió Escolania de Montserrat i de la revista Serra d'Or del «Chor montserratí», de la qual prengué el nom amb la voluntat de cercar un mitjà d'expressió que atorgués un lloc plural a les diferents expressions artístiques, literàries, historiogràfiques, polítiques i crítiques de la cultura catalana sota el franquisme.

Sota la protecció de l'abat Escarré, de Montserrat, i a instàncies d'un grup d'universitaris, l'octubre de 1959 sortí el primer número. Aviat formà part de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i si en començar tingué un tiratge de 1.500 exemplars, actualment arriba als 8.000. La seva tasca ha estat importantíssima per a la represa cultural del país, tot i enllaçant la tradició noucentista amb els moviments més contemporanis.

Entre els membres del seu Consell, hi trobem un gran ventall de noms i personalitats. Des del 1964 fins el 1995 ha estat dirigida pel pare Maur M. Boix, al qual ha substituït Josep M. Massot i Muntaner.
(A la dreta, rebent el guardó, de mans de Josep Maria Solé)

D'ençà de 1963 Jordi Sarsanedas n'ha estat redactor en cap, càrrec que ocupa avui dia Marta Nadal. La llista de col·laboradors és extraordinària en tots els camps de la humanística. D'antuvi, la revista donà espai a joves escriptors com ara Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells. Comptà amb la col·laboració destacada d'aquells escriptors que havien vist interrompuda la seva tasca periodística en català durant la postguerra com per exemple J.V. Foix o Tomàs Garcés.

Al llarg de més de quaranta anys ha tingut cura de publicar números monogràfics dedicats a diferents intel·lectuals i teòrics dels diversos vessants de la història del pensament i la creació: religió, política, disseny, arquitectura, arts plàstiques, cinema, música, lletres, economia, teatre, etc. Cal esmentar els dossiers dedicats a Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Josep Carner, Vidal i Barraquer, Ferran Soldevila, J. V. Foix, Joaquim Torres-Garcia, Salvat-Papasseit i Xavier Montsalvatge. Ha fet balanç del fet català al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord així com a l'Alguer, o bé ha plantejat la revisió dels estudis sobre modernisme o noucentisme. Però, a més de la revista pròpiament dita, la col·lecció s'ha vist completada amb la inclusió d'una bibliografia excel·lent (que s'ha anat publicant fins fa ben poc), amb calendaris i amb uns índexs força acurats. A la dècada dels seixanta creà els premis Crítica Serra d'Or que inclouen les modalitats de novel·la, contes, poesia, traducció, literatura juvenil, crítica i teatre.

Miquel Batllori
Miquel Batllori i Munné va néixer a Barcelona, l'1 d'octubre del 1909. Al Col.legi dels Jesuïtes del carrer Casp va cursar els estudis primaris i el batxillerat. Dels 11 anys als 25 va patir osteomielitis, que va afrontar amb diverses intervencions quirúrgiques i períodes llargs de convalescència durant els quals llegia molt, en els primers anys sobretot les aventures de Jules Verne i de Salgari i proses de Jacint Verdaguer.

L'entrada a les facultats de Filosofia i Lletres i Dret va ser molt primerenca. Va fer els estudis universitaris dels quinze als dinou anys. Es va llicenciar en Història i Dret a la Universitat de Barcelona l'any 1928, amb premi extraordinari, on va ser deixeble de Jordi Rubió i Balaguer. El mateix any va ingressar a la Companyia de Jesús. Quan aquesta Companyia es va dissoldre a l'Estat espanyol, Miquel Batllori es va exiliar a Avigliana, prop de Torí, on va estudiar Filosofia, a la facultat dels jesuïtes catalans.

El 1936 va obtenir la llicenciatura de Filosofia. L'esclat de la guerra civil espanyola el va aclaparar. En viatge de recerca a Itàlia, tenia notícia dels bombardejos dels franquistes sobre Barcelona i era únic en el seu entorn, a protestar, actitud que no va ser ben vista pels seus superiors de l'orde. Del 1936 al 1939 va cursar estudis de Teologia a la facultat dels jesuïtes catalans a San Remo.

L'agost del 1939 va tornar a la península, i es va llicenciar en Teologia. Acabats els estudis de Teologia, va dubtar de la seva vocació i va trigar un any a ordenar-se sacerdot. El 31 de juliol del 1940, a Sarrià, va oficiar la primera missa i, a continuació, va passar un any de recés a Manresa. A l'octubre de 1941 va llegir la tesi doctoral a la Universitat de Madrid: Francisco Gustá, apologista y crítico, que va obtenir premi extraordinari.

Del 1941 al 1947 va fer de professor del Col.legi Monti-sion a Mallorca, en una mena d'exili interior propiciat per la jerarquia de l'orde dels jesuïtes que veia en Batllori un personatge incòmode. El novembre de 1947 va viatjar a Roma per incorporar-se a l'Institut Històric de la Companyia de Jesús, del qual va ser director (1954-58).

La seva ingent feina d'investigador es va consolidar en la llarga etapa romana, del 1947 al 1980, alternant-la, a partir de 1952, amb classes d'Història Moderna a la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Durant el franquisme, Batllori va mantenir contactes amb l'oposició clandestina democratacristiana i amb catalans exiliats. El món del Vaticà només li va interessar a partir del Concili Vaticà II.

Va ser director de la revista "Archivum Historicum Societatis Iesu", que s'edita a Roma (1951-1969 i de 1974-1981). El 1958 va ser nomenat membre numerari de la Real Academia de la Historia, de Madrid. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres.

Professor emèrit de la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma des de 1981, veu guardonada la seva obra historiogràfica i la seva personalitat amb les més altes distincions: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 1982; Gran Cruz de Alfonso X el Sabio, 1984; Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, 1985; Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1990; Premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana, 1991; Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, 1992; Premi Príncipe de Asturias, 1995; Creu d'Honor d'Àustria per a les Ciències i les Arts, 1997; Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya categoria d'or, 2001; a més va ser proclamat Doctor Honoris Causa per diverses universitats.

La seva obra, publicada en diverses llengües, supera els dos-cents títols, a part de crítiques i recensions, i se centra en problemes d'història cultural i eclesiàstica. Basada en una recerca sistemàtica de molts fons documentals d'Europa i d'Amèrica, ha assenyalat nous camins d'investigació, ha contribuït a reinterpretar personatges i èpoques i n'ha ofert síntesis molt reeixides. El 1993 es va iniciar la publicació de l'Obra Completa.

D'altra banda, fou durant molts anys president de l'associació "Catalans a Roma", de la què és president d'honor, i membre de la FIEC.

(El pare Batllori ha mort al febrer del 2003)

Representants de la FIEC amb els guardonats i invitats durant l'àpat de lliurament dels premis.