Un precedent:
la Federació d'Entitats Catalanes de l'Estranger (FECE)
Hem cregut important difondre un article signat per Jaume Mir, aparegut al número 89 de la revista CALIU (Casal de Catalunya, de París) al desembre 1996, en el què es descriuen els meritoris esforços (no sempre entesos correctament) desplegats pel Casal Català de Tolosa del Llenguadoc, en favor de la coordinació dels casals, a França i a Europa.
No hi ha camí de retorn. Tampoc s'aturen els canvis ni el temps. És llei de vida. Amb els fets, però, s'escriu la història i cal fer memòria perquè no s'oblidin i, alhora, per donar-los a conèixer. No es pot ignorar la tasca dels catalans de l'exterior i en el nostre cas la del Casal de Catalunya de París. Cal testimoniar.
Els dies 1, 2 i 3 de novembre de 1996, a Tolosa del Llenguadoc, a la seu del Casal Català, dinou entitats catalanes convertiren la Federació d'Entitats Catalanes a l'Estranger (FECE) en una Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), amb noves ambicions i diferents problemes.
Convençuts de la desconeixença històrica de la primera federació de catalans fora de Catalunya, per a despedir-nos d'ella i per retre homenatge als homes que maldaren per unir voluntat i esforços, fem un resum històric del que fou aquesta entitat, que ha deixat d'existir el proppassat 2 de novembre de 1996.
Essent president del Casal de Catalunya de París en Ambrosi Carrion i per tal d'estendre lligams entre els casals ubicats a Europa, va néixer la idea de la formació d'una federació. Fou difícil el seu naixement. Suspicàcies polítiques entre els exiliats del 1939, que semblaven insuperables, dificultaren la seva creació natural. Visites de responsables d'altres casals a París, reunió a Brussel.les, no obtingueren el fruit esperat. Solsament acceptaren la idea quatre dels casals existents a França: Marsella, Tolosa, Angulema i París.
Així es constituí la Federació al començament de l'any 1967 i fou elegit president en Ambrosi Carrión. Es decidí batejar l'entitat amb el nom de Federació d'Entitats Catalanes a l'Exili i a l'Emigració (FECEE), que més tard s'hauria de transformar en Federació d'Entitats Catalanes a l'Estranger (FECE), en vistes d'acollir els centres o associacions formades per catalans dits de l'emigració econòmica, que fou la segona en importància que sofrí Catalunya en aquest segle. El canvi operat fou motiu de la negativa d'adhesió del Centre Cultural de Perpinyà, argumentant que no podien fer-ho ja que ells no eren a l'estranger, sinó en territori català. Hom interpreta com vol els seus desitjos!
A la mort d'Ambrosi Carrion, el 9 de novembre de 1973, és elegit president del Casal de Catalunya de París en Pere Bonet, al qual recau, com estipulen els estatuts, la presidència de la FECE.
Per dimissió del president Bonet, el 1978, de la presidència del Casal i de la Federació, i per renúncia del nou president Josep Marimón a acceptar la representació de la FECE, en el ple de la Federació dels dies 15 i 16 de juliol de 1978, celebrat a Tolosa, és elegit president de la FECE en Francesc Panyella, que també ho és dels Amics de la Culture Catalane de Marseille.
Per tal d'agilitzar la participació en els òrgans de l'emigració espanyola, en marxa cap el 1er Congreso Democrático de la Emigración, en el qual la FECE ha decidit incorporar-se, es modifiquen els estatuts per tal de crear una vice-presidència que recaigui en el Casal de París. El càrrec és acceptat per en Vicenç Blanch.
S'hauria de compulsar la documentació del secretariat de la FECE, que es troba en els arxius del Casal Català de Tolosa, per poder donar les dades i els fets més destacats de la tasca efectuada, així com els entrebancs que la federació trobà al llarg de la seva existència.
Al començament del 1989 mor en Lluís Fortet, llavors secretari de la Federació i president del Casal de Tolosa. La vicepresidència exercida des de París queda vacant pel retorn d'en Vicenç Blanch a Catalunya. Hi ha canvis a la FECE. La presidència recau a Tolosa, en la persona d'en Joan Claret, i el secretariat l'exerceix des de Marsella en Francesc Panyella.
El Casal de Catalunya de París va viure serioses dificultats amb alguns dels seus socis per pertànyer a la FECE. En l'assemblea general ordinària de 1979 es llegí una carta signada per cinc socis que deia: "Demanem la celebració d'una assemblea general extraordinària amb un sol punt a l'ordre del dia, reclamant que el Casal es retiri de la FECE de la qual el Casal forma part".
Seguint els procediments assenyalats pels estatuts es celebrà la dita assemblea en el plaç estipulat per donar satisfacció als signants de la lletra, que no assistiren a la discussió. La continuïtat del Casal a la FECE fou votada per majoria.
La FECE assistí al 1er Congreso Democrático de la Emigración, que tingué lloc a Palma de Mallorca del 28 de juny al 4 de juliol de 1982, on es presentaren els plantejaments de la nostra especificitat, en tant que catalans, davant els altres pobles d'Espanya, perquè la llengua, la cultura i la història dels diversos ens autonòmics fossin protegides i respectades.
Arran de la 1a Conferència de Centres i Agrupacions Catalanes al Món, que tingué lloc a Barcelona els 27,28 i 29 d'octubre de 1994, la FECE, en la persona del seu president Joan Claret, mantingué converses amb diverses entitats catalanes d'Europa. D'aquí germinà la idea d'una revitalització de la FECE. La seva tenacitat ha permés, després d'un any de feina, d'arribar a aquesta ambiciosa reconstitució de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), on ja hi figuren dinou entitats i dos continents. El que serà la FIEC ho dirà el temps.
Nosaltres hem volgut fer aquesta mirada enrera perquè es conegui i no es menystingui la tasca efectuada i les il.lusions d'aquells que en temps més difícils ja esbrinaven la necessitat federativa.
Jaume Mir
