Amigues i amics,
(1 - Benvinguda)
En nom de la Junta de la Federació, és un honor i un plaer
donar-vos la benvinguda a la primera Assemblea que celebrem avui. Benvinguts
tots els que heu pogut venir a treballar junts, i salutacions fraternals
a tots els que hauríen volgut venir, però no han pogut, per
mil circumstàncies de la vida, sense oblidar el fet de la distància,
encara important, malgrat les facilitats tècniques per viatjar, sobretot
per als companys que resideixen a les Amèriques.
(2 - El perquè de la FIEC)
Permeteu-me que comenci amb una mica d'història, per a recordar, no tant com va nèixer la FIEC, sinó sobretot per què.
En els moments fundacionals, potser l'objectiu essencial que ens proposàvem era el de respondre a la necessitat d'estructuració de la Comunitat Catalana de l'Exterior, en una doble direcció:
-La primera, de cara a les diverses institucions públiques, com a representants dels interessos col.lectius dels catalans i també les institucions de la societat civil.
-La segona, enfront dels processos de cooperació internacional, entre països i entre regions, en àrees diverses: en primer lloc, a la Unió Europea; però ara també a l'Amèrica del Nord i al Con Sud.
Una estructuració, si no necessària, sí convenient per tal de no solament simplificar i fer eficaç el diàleg amb d'altres instàncies, sinó també per facilitar els processos d'elaboració d'una estratègia conjunta, suficientment consensuada.
Sabíem les dificultats amb què ens havíem de trobar, les objectives i també (per què no?) les suspicàcies que tot intent d'organització col.lectiva sempre aixeca, i més en les circumstàncies que, durant anys, han viscut les comunitats catalanes de l'exterior, filles de les doloroses consequències de l'exili. Però també podríem confiar en les reaccions positives si recordem la generositat amb la què els exiliats de la primera hora vàren saber posar els seus coneixements i el seu entusiasme al servei dels pobles d'acollida.
Val a dir, en honor a la veritat que, en la pràctica, ens hem trobat de tot, però ens n'hem sortit prou bé.
(3 - Principis generals d'acció)
Sigui com sigui, ens trobem en els inicis d'una nova era per al nostre país.
Ja fa uns anys (tot i que sembla que era ahir) que hem recuperat la nostra capacitat d'autogovern, i ens hem posat a caminar per a construir una nova Catalunya.
Al fer-ho, no podem donar simplement per bò tot el passat; al contrari, n'hem d'aprendre per a no cometre els mateixos errors.
Així que tenim clars alguns dels criteris que hem d´assumir per avançar: la unitat n'és un; però la generositat, un altre. Hem de reconèixer que tal vegada no som millors que d'altres pobles; però segur que tampoc pitjors. Comencem per assumir el que som, però sobretot, decidim el que volem ser. Perquè, al capdavall, el tercer criteri és decisiu: la confiança en el futur i en nosaltres mateixos, sense por a les barreges ni a la pèrdua d'unes essències, sempre relatives; per tant, quart criteri, amb tolerància enfront de la diferència, la mateixa que nosaltres hem reclamat quan ens han volgut anorrear. I recordem que Catalunya ha estat gran quan ha estat generosa i oberta, país de marca i cruïlla de civilitzacions i cultures.
Construïm doncs, el futur units, però no sols, sense exclusivismes, amb tots aquells que, potser vinguts d'altres terres, vulguin acompanyar-nos en aquesta empresa.
Dit això, per tornar al nostre tema principal:
Què és el que els catalans de l'exterior, vells i nous, volem? Què demanem als catalans de l'interior i a la Generalitat de Catalunya? I, també, quina ha de ser la nostra contribució a aquesta Catalunya nova?.
Un tema essencial és el del reconeixement no solament de la nostra existència, sinó del nostre dret a participar, individualment i col.lectiva, i també a rebre certs beneficis i ajuts, derivats del fet de ser, encara, ciutadans de Catalunya, tot i residir potser, des de fa molts anys, fòra de casa nostra, i sense perjudici de la nacionalitat que alguns de nosaltres hàgim adoptat en el transcurs dels anys.
Es per això que hem saludat la "Llei de reconeixement de la catalanitat exterior", aprovada pel Parlament de Catalunya, en la què es defineixen alguns principis importants i també es detallen alguns dels drets que se'ns reconeixen, a nosaltres i als nostres fills, potser ja nascuts a l'exili.
Resten, però, per establir les condicions pràctiques que permetin gaudir efectivament d'aquells drets reconeguts.
I el "Consell de les Comunitats catalanes de l'Exterior" ha de ser una via mitjançant la qual, d'una banda, es vagin definint aquelles condicions pràctiques; i, de l'altra, es facin arribar a la Generalitat de Catalunya les noves demandes dels catalans de l'exterior.
Ara bé, en el món actual, en plena revolució informacional i amb la corrent globalitzadora que sembla envahir-ho tot, el Consell, tot i la seva importància, no pot ser sinó una via entre moltes d'altres.
(4 - Exhortacions)
I no hem d'oblidar que si bé és lícit que reclamem l'exercici dels nostres drets de ciutadania, també, hem de saber reconèixer les nostres obligacions, exemplificades en una sola paraula: obertura.
a) En primer lloc, obertura envers nosaltres mateixos. Hem de comunicar-nos i conèixer-nos millor; hem d'aprendre a treballar junts; hem d'impulsar l'exercici de la solidaritat, etc. I un instrument per aquest objectiu pot ser Internet, bé sigui col.laborant a l'alimentació de la web de la FIEC, bé sigui construïnt-ne de pròpies, però aprofitant les facilitats d'Internet per a la interconnexió entre totes elles.
b) En segon lloc, obertura envers els catalans de l'interior. Hem de saber fer aportacions positives a la societat catalana. En aquest sentit, estem en una situació de privilegi, ja que de vegades la visió des d'una certa distància permet veure més el bosc, la globalitat, i no tant els arbres, els detalls potser menys importants del què els sembla als que s'ho miren d'aprop.
c) En tercer lloc, obertura envers els països d'adopció. Cal seguir participant generosament en les seves estructures socials, tot donant a conèixer la realitat social, cultural i humana de la comunitat catalana. I, d'una manera molt especial, col.laborant amb els grups i associacions de catalanòfils, la significació dels quals ultrapassa de molt la seva importància numèrica.
No em pertoca detallar les línies i aspectes concrets en què s'ha de traduir tot això. Precisament, som aquí aquests dies, a Brussel.les, per a debatre i arribar a conclusions operatives en les diverses línies de treball establertes.
En nom de la Junta de la FIEC, us exhorto a participar, no solament amb l'entusiasme i la generositat habituals, sinó també amb eficiència. Les hores disponibles són poques i la tasca que tenim davant en demanaria moltes més.
Per iniciar els debats, els membres de la Junta, responsables de les diverses àrees de treball us donaran notícia de les tasques portades a terme fins ara, i us plantejaran la seva visió del què cal fer, d'ara endavant.
(5 - El paper de la FIEC)
Arribats aquí, voldria dedicar uns moments a fer unes consideracions sobre la FIEC.
La FIEC no és, com he dit abans, sinó una eina, entre d'altres, que uns quants Casals i Entitats catalanes posen en mans de la Comunitat Catalana de l'Exterior per a treballar conjuntament per a l'assoliment d'uns objectius comuns.
Federar-se, per a un Casal, suposa una voluntat generosa de participació, en la mesura que als objectius particulars s'afegeixen uns objectius comuns compartits.
Que més de 50 entitats catalanes de l'exterior ho hagin entès així i s'hagin federat ja, des del novembre de 1996 és encoratjador però, naturalment, no n'hi ha prou.
Una eina pot estar o no a l'alçada de la feina, poderosa i ben lubricada, o ser massa petita o estar rovellada
La FIEC ha de ser l'eina millor, no l'única, de la Comunitat Catalana de l'Exterior, a l'alçada de la tasca a portar a terme. I això depén de tots nosaltres.
I que aquesta Assemblea reïxi en la selecció dels temes i en el disseny de solucions de futur, pot ser decissiu i actuar de revulsiu per a molts dels casals i entitats que dubten encara o no troben el moment de federar-se.
Vull acabar manifestant la meva confiança en l'èxit d'aquesta Assemblea, la meva convicció en què la FIEC, i especialment, la seva Junta, que m'honoro en presidir, sabrà estar a l'alçada de les circumstàncies; i, finalment, la meva esperança en què la Comunitat Catalana de l'Exterior emprengui el camí del futur amb la unió i la generositat que els temps reclamen.
(6 - Agraïments)
Vull fer constar aquí els meu agraìment:
-als membres de la Junta que m'han fet la Presidència fàcil i agradable
-als socis del Casal de Brussel.les que han col.laborat en l'organització de l'Assemblea
-a la ciutat de Brussel.les que ens ha acollit
-al Patronat Català Pro-Europa que ha col.laborat de bon grat i ha cedit les seves instal.lacions
-i a tots els que sou aquí per treballar amb nosaltres
Moltes gràcies, bona estada i bona feina!
Elvira Serra, Presidenta de la FIEC
Brussel.les 25 d'abril de 1998
__________________________________________________________________
Acta; Programa general; Programa treball; Reportatge i Album de fotos
I formulari per als vostres comentaris a: Bústia de l'Assemblea
