Acta de l'Assemblea
El passat dia 19 de juliol de 2003, la ciutat de Montevideo (Uruguai) va acollir la celebració de la Sisena Assemblea General de la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes). Actualment, la FIEC agrupa a més de seixanta entitats catalanes de l'exterior. L'Assemblea es va celebrar en paral·lel amb la VIII Trobada Cultural d'Entitats Catalanes del Con Sud d'Amèrica.
La FIEC es va constituir formalment l'any 1996 a Tolosa de Llenguadoc (França) i atesa la dificultat física i pressupostària que comporta la celebració d'Assemblees mundials de les entitats catalanes de l'exterior, la decisió adoptada en el seu dia va ser la d'alternar les assemblees mundials, anuals o bianuals, per continents (aprofitant esdeveniments específics de cada continent) i procurar fer coincidir una Assemblea Mundial de la FIEC amb la Trobada Mundial que, amb caràcter quatrianual, convoca el Govern de Catalunya (i que és, lògicament, la que acull una major assistència). Fins ara la FIEC ha celebrat Assemblees Generals a Tolosa de Llenguadoc (1996), Brussel·les (1998), Asunción (1999, coincidint amb la VI Trobada Cultural d'Entitats Catalanes del Con Sud d'Amèrica) Barcelona (2000, coincidint amb la II Trobada de casals catalans d'arreu del món), Rosario (2001) i Montevideo (2003) coincidint les dues darreres amb la Trobada Cultural d'Entitats Catalanes del Con Sud d'Amèrica. La FIEC preveu celebrar la seva Setena Assemblea General coincidint amb la III Trobada de casals catalans d'arreu del món, que organitzarà el Govern de Catalunya, previsiblement a la tardor de 2004 a Barcelona.
A l'inici de l'Assemblea es va guardar un sentit minut de silenci en homenatge i record del Dr. David Cardús (president de l'American Institute for Catalans Studies i vicepresident per Amèrica del Nord de la FIEC), que ens va deixar el passat dia 1 de juny de 2003.
La primera part de l'Assemblea va estar destinada a l'anàlisi de diferents problemes que afecten directament a les comunitats catalanes de l'exterior
1. Un punt d'inflexió important en la situació d'aquestes comunitats va ser l'any 1996 quan el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 18/1996 de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, desenvolupada pel Reglament aprovat l'any 1998. L'Assemblea es va centrar en diversos aspectes del desenvolupament de la Llei 18/1996 que malgrat proclamar un principi fonamental, àmpliament sentit per tota la Catalunya Exterior, el de garantir la plena igualtat de tracte entre els ciutadans o entitats residents o domiciliats a Catalunya amb els residents o domiciliats fora del territori català, constata que encara calen molts canvis en el comportament i en la mentalitat, tan quotidiana com pressupostària, de les administracions i de la societat civil catalana de l'interior que, en general, estan encara prou lluny d'haver assolit la plena integració dels interessos dels catalans residents a l'exterior, en les seves actuacions.
2. L'Assemblea va constatar avenços importants en les perspectives per a l'ensenyament de la llengua catalana a l'exterior desprès de la creació l'Institut Ramon Llull (IRL) que n'ha assumit, fins ara amb molta eficàcia, totes les competències. Enguany s'han organitzat exàmens de català de diferents nivells a 44 ciutats d'arreu del món amb la col·laboració directa, en molts casos, entre l'IRL i els casals catalans. Subsisteixen encara alguns problemes, sobre tot a Europa, lligats a la manca de professorat amb la titulació exigida per l'IRL pels cursos de llengua organitzats pels casals i es van apuntar diverses solucions en la línia de Cursos de Perfeccionament organitzats pel IRL (ja previstos a Amèrica), preveure estades becades de llicenciats en filologia catalana a casals que ho demanin i impulsar el ple reconeixement del professorat existent en funció de la seva experiència docent. Totes aquestes discussions cal veure-les en el marc d'un fenomen prou desconegut a la societat catalana: el de l'increment impressionant de l'interès i de les demandes per a participar en cursos de llengua catalana a l'exterior que actualment, fora de l'àmbit universitari, estan ateses per l'acció de les entitats catalanes de l'exterior.
3. Es va constatar, amb sorpresa, el fet que malgrat les grans expectatives amb que es va rebre l'adopció pel Parlament de Catalunya de la Llei 25/2002 de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents, el Reglament que ha de desenvolupar aquesta llei no ha estat encara aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat. Atesa la forta demanda de retorn existent (sobre tot al Con Sud d'Amèrica) es considera prioritari que l'adopció de l'esmentat Reglament sigui ràpida.
4. En un sentit similar, l'Assemblea va constatar el seu descontent amb la Llei 36/2002, de modificació del codi civil en matèria de nacionalitat espanyola, recentment adoptada pel Congrés de Diputats, i que ha entrat en vigor el 9 de gener de 2003. En aquesta Llei (aprovada només amb els vots del Partit Popular i l'opinió contrària en tot o en part de la resta de grups) s'introdueix una millora en l'accés a la nacionalitat espanyola reclamada des de fa anys per totes les entitats de l'emigració de l'Estat espanyol: el dret a optar a la nacionalitat espanyola a les persones amb pare o mare originàriament espanyol i nascuts a Espanya sense límit d'edat (eliminant la discriminació que reservava la transmissió de la nacionalitat als pares i n'excloïa les mares). La Llei, però deixa un greu problema per resoldre: els nets d'espanyols només podran optar a la nacionalitat espanyola després d'un any de residència legal a Espanya (el que entra en clara contradicció amb la Llei d'Estrangeria que no dóna cap facilitat de residència a aquest col.lectiu) i que suposa una clara discriminació respecte de lleis similars de nacionalitat d'altres països europeus com Itàlia o Portugal. L'Assemblea va acordar que la FIEC continuï amb totes les gestions polítiques possibles per a la resolució del problema.
5. L'Assemblea va donar la seva aprovació al projecte de constitució de la Fundació FIEC (nom provisional). Aquesta fundació tindrà com a objectiu el de garantir als catalans residents a l'exterior en situació difícil, alternatives de suport social i de prestacions, suport econòmic permanent, assistència mèdica, retorn a Catalunya de gent gran sense recursos que no poden accedir a les pensions no contributives de l'Estat espanyol, etc. La Fundació (de la que la Generalitat n'hauria de ser el patró principal juntament amb el sector privat amb interessos a Amèrica i altres institucions de caràcter social) cercaria la màxima col·laboració i convenis amb entitats d'atenció social i sanitària existents principalment a Amèrica, on la manca d'uns sistemes de protecció social universals, accessibles i viables ha deixat a molts catalans en situacions de dificultat extrema.
6. L'Assemblea va felicitar-se de la bona acollida que la Direcció General de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) va donar a les gestions de la FIEC per a millorar l'oferta dels canals internacionals de la CCRTV (TVC Sat a Amèrica i TVC-I a Europa). Algunes millores en la programació són clarament observables: alineament amb la programació general de TV3, menys repeticions indiscriminades de programes, supressió de pel·lícules americanes de baixa qualitat en prime time, retorn de l'esport (bàsquet, futbol de Segona B, hoquei, etc.) a la programació de TVC-I i TVC Sat, es dóna la data de primera emissió quan es tracta de repeticions, emissió del programa Afers Exteriors amb interessants referències als casals catalans, etc. D'altres qüestions sol·licitades per la FIEC resten, però, pendents de solució: transmissió dels partits de futbol de Primera i Segona divisió A (tal com fan Telemadrid-Sat i ETB-Sat) i emissió/creació d'un programa per a l'aprenentatge àudio-visual del català que pugui substituir el veterà Digui Digui (que data dels inicis dels 80).
7. L'Assemblea va constatar el total fracàs que ha suposat l'anomenat 'Carnet de membre d'una Comunitat Catalana de l'Exterior' instituït per la Llei 18/1996. El carnet no ha complert amb cap de les finalitats per les que va ser creat. S'estudiaran les noves possibilitats que en el marc de CAT365 Administració Oberta de Catalunya puguin, eventualment, obrir-se a fi que aquest carnet gaudeixi d'una utilitat i d'una rellevància reals.
8. La FIEC es felicita per l'important increment que la partida destinada per la Secretaria de Relacions Exteriors de la Generalitat al suport als casals catalans ha tingut en els dos darrers anys, si bé encara s'està lluny del que seria necessari (sobre tot comparant amb altres comunitats autònomes espanyoles). Des de la FIEC encoratgem a les entitats a fer front al problema del finançament amb la màxima diversificació de fonts de finançament tant de Catalunya, com d'Espanya, de les organitzacions internacionals i, sobretot, del país d'acollida. La FIEC continuarà facilitant als casals quantes informacions puguin ser útils per aquest propòsit. A banda dels necessaris esforços de discussió amb les autoritats per a millorar el finançament, la FIEC farà un esforç prioritari per a obrir al màxim als casals les possibilitats de subvencions d'altres serveis de l'administració catalana (Institut Ramon Llull, Benestar Social, Cultura Popular i Tradicional, COPEC, COPCA i altres).
9. Finalment, a l'Assemblea es va analitzar la baixíssima participació dels catalans de l'exterior a les eleccions al Parlament de Catalunya que va assolir el record del 82.1% d'abstenció a les eleccions celebrades l'any 1999. Atès el creixement d'inscrits al CERA (Censo Electoral de Residentes Ausentes) desprès de les reformes de la inscripció consular de 1999, que pot assolir una xifra d'uns 105 000 catalans amb dret de vot a les eleccions de 2003 (i potser de 170 000 a les de 2007), l'abstenció podria assolir unes dimensions catastròfiques en aquestes properes convocatòries si l'administració i, molt especialment, els partits polítics catalans no prenen mesures urgents per a encoratjar la participació i l'interès dels catalans de l'exterior en aquestes eleccions. L'Assemblea es felicita per les propostes de la majoria de forces polítiques (CiU, PSC i ERC) per tal de crear, en el marc d'una nova llei electoral o en el cas de reforma de l'actual Estatut d'Autonomia, una nova circumscripció que permeti l'elecció directa de 1 a 3 diputats dels catalans de l'exterior. Es el resultat d'anys de pressió i explicació des de les entitats catalanes (i de tota l'emigració espanyola) sobre aquest tema.
Recordem que, segons dades de l'INE, a Maig 2003, un total de 98.680 residents catalans a l'exterior tenien dret de vot repartits en 55.419 a Europa, 39.984 a Amèrica, 1.233 a Oceania, 1.065 a Àsia i 979 a Àfrica. Els països amb més inscrits catalans al CERA són: França (16.575), Andorra (12.028), Argentina (10.615), Alemanya (7.397), Suïssa (6.210), Veneçuela (5.253) i Brasil (4.607). Recordem també que la xifra de catalans amb dret de vot no és la del total de residents catalans a l'exterior atès que no inclou els que han adoptat la nacionalitat del país de residència (sobre tot a Amèrica), els menors de 18 anys, els catalans de segona, tercera o quarta generació i els residents a d'altres CCAA de l'Estat Espanyol, el que porta el total de catalans de l'exterior a una xifra propera a les 550.000 persones.
Intervenció dels candidats a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, que van acceptar la invitació de la FIEC per a explicar el seu programa de govern
En el marc de l'Assemblea de la FIEC a Montevideo, els assistents varen tenir l'oportunitat, sens dubte històrica, de poder assistir a una taula rodona entre candidats a la Presidència de la Generalitat que havien d'exposar els seus programes en relació amb la Catalunya Exterior. El candidat del PSC, Pasqual Maragall, que havia estat el primer en indicar la seva disponibilitat a assistir, es va excusar al darrer moment. També es va excusar el candidat d'Iniciativa per Catalunya, Joan Saura, mentre que el candidat del Partit Popular, Josep Piqué, no va donar cap resposta a la invitació de la FIEC. Així, doncs, varen ser els senyors Artur Mas, per Convergència i Unió, i Josep-Lluís Carod-Rovira, per Esquerra Republicana de Catalunya, els dos candidats participants a la taula rodona.
La FIEC va exposar un petit llistat de qüestions en línia amb el tractat a la primera part de l'Assemblea, intentant que en el debat se separés clarament el que és acció exterior del Govern de la Generalitat (que inclou moltes coses que no formen part de les reflexions de la FIEC) del què són accions en favor de les comunitats catalanes de l'exterior. Ambdós candidats van exposar, però, les seves propostes en el marc general de la política exterior. Quan es va parlar de la dotació econòmica que destina el govern català a ajudar la Catalunya exterior, Artur Mas va destacar que en quatre anys s'han incrementat un 250% les partides destinades als casals i que a aquesta partida cal sumar-hi l'acció interdepartamental a través d'altres organismes, com el COPCA, el COPEC i el CIDEM el que segons ell suposa que no hi ha cap govern dins l'Estat espanyol que hagi prioritzat tant l'acció exterior. L'afirmació va ser contestada per Josep Lluís Carod, que va assegurar que mentre la Generalitat destina 166 milions de les antigues pessetes als casals, la Junta de Galícia n'hi destina mil.
Respecte de la possibilitat que els nous Estatuts que proposen ambdues formacions incloguin el reconeixement específic dels catalans de l'exterior més enllà de l'actual formula de 'català es qui tingui veïnatge administratiu a Catalunya' ambdós s'hi van mostrar d'acord i respecte de l'abstenció electoral van explicar la proposta dels seus respectius partits d'introduir representants de la Catalunya exterior al Parlament, en el marc de la futura llei electoral catalana que encara s'ha d'elaborar. CiU en proposa dos, un per Amèrica i un altre per Europa, mentre que ERC defensa una forquilla d'un a tres. Artur Mas va afegir que la intenció del govern català és convertir els casals o consolats cívics en col·legis electorals, per evitar que els catalans que vulguin votar hagin d'anar a les seus diplomàtiques espanyoles.
No detallem en aquesta nota la resta de qüestions tractades en el debat i que es varen referir a temes de política de pactes sobre les que, com és lògic, la FIEC no té ni ha de tenir cap posició però que alguns assistents varen, a títol purament personal, plantejar als dos candidats.
Montevideo, 19 de juliol de 2003
FIEC
Federació Internacional d'Entitats Catalanes
Secretaria General
Ronda Universitat, 7
08007 Barcelona
Telèfon: +34-934123294
Fax: +34-934126871
E.Mail: fiec@retemail.es
