El dia 20 de gener 2003, el grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi dipositava ala Mesa del Parlament una Proposició de Llei Electoral de Catalunya, una de les propostes de la qual consistia a incorporar la figura d'un diputat representant de la Catalunya Exterior.
El dia 31 de gener 2003, el diari AVUI publicava el següent article signat per Josep Maria Solé, president de FIEC. Tot i que les opinions eren expressades a títol personal, no feien més que expressar la satisfacció perquè la proposició de llei recollia una de les reïvindicacions històriques de les comunitats catalanes de l'exterior. Reproduïm l'article tot seguit.
La proposició de Llei Electoral de Catalunya i els catalans de l'exterior
En el transcurs de la I Assemblea de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), celebrada a Brussel.les l'abril de 1998, els representants dels casals presents van adherir-se a una resolució de la V Trobada d'Entitats Catalanes del Con Sud d'Amèrica per la qual es demanava a les instàncies polítiques catalanes l'establiment d'una representació pròpia dels catalans de l'exterior al Parlament de Catalunya. Resolució que es va comunicar tot seguit al President del Parlament d'aleshores, Joan Reventós, que ens va fer l'honor de presidir la clausura de la nostra Assemblea.
D'aleshores ençà, aquesta reïvindicació que s'ha concretat després en la demanda de creació d'una circumscripció electoral, la cinquena, a més de les actuals 4 províncies - ha estat reïterada moltes vegades en reunions oficials dels casals de catalans de l'exterior i, especialment, a les Assemblees de la FIEC tant a Amèrica com a Europa, qui s'ha encarregat de fer-la arribar als partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya, els quals l'han rebuda amb simpatia sense amagar la dificultat de portar-la a la pràctica, en absència d'una llei electoral pròpia de Catalunya. Jo mateix, a títol personal, vaig promoure un partit polític, Catalans al Món, que es va presentar a les darreres eleccions de Catalunya.
És, doncs, amb una gran satisfacció que rebo la notícia de la presentació d'una nova llei electoral per part del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi. Satisfacció augmentada quan he pogut conèixer-ne el contingut.
En efecte, en aquesta proposició es preveu que els catalans residents a l'estranger -registrats al cens electoral corresponent- constitueixin un districte electoral de base personal (és a dir, format per aquell col.lectiu) i puguin elegir el seu diputat al Parlament de Catalunya d'entre els candidats presentats pels diferents partits.
El resultat, positiu, de personalitzar d'alguna manera la relació entre un diputat i els seus votants no és una excepció reservada als catalans de l'exterior sinó que correspon al mateix sistema pel qual, si s'aprova la llei, cadascuna de les 41 comarques de Catalunya elegiria el seu diputat.
Qui pot negar el criteri democràtic que presideix aquest sistema? Al meu entendre, té una doble virtut. En primer lloc, apropa i afavoreix el contacte dels diputats comarcals amb els seus electors, els quals podran( si, com és lògic, aquells estableixen una oficina radicada a la seva comarca) fer-li arribar les seves opinions i preocupacions de manera molt directa. En segon lloc, aquest sistema, sense que a priori alliberi aquests diputats de la disciplina de vot al si del seu grup parlamentari (que podria, tanmateix, flexibilitzar-la), els hi dóna una certa autonomia ja que faria més difícil que votéssin en contra dels interessos generals de la comarca, clarament manifestats. Només cal recordar què ha passat amb els diputats originaris de les Terres de l'Ebre en relació amb el PHN (Plan Hidrológico Nacional) per copsar el significat pregon d'aquest sistema que, en definitiva, marca una tendència positiva en la renovació de la nostra democràcia; la qual, de tota manera, no deixa d'exigir reformes més dràstiques per tal d'apropar els ciutadans als seus representants. Però, en fi, tot és començar.
No vull desaprofitar l'avinentesa d'aquest article per fer algun comentari més general sobre aquesta proposició de llei, que em sembla molt important i que mereix una anàlisi serena, potser difícil en els actuals temps preelectorals.
Per començar, diguem que el sistema pretén aplicar amb rigor la proporcionalitat entre vots i escons obtinguts per cada opció política i assegurar l'adequada representació de totes les zones del territori, principis establerts per l'Estatut i la Constitució, i que s'apliquen de manera similar al sistema alemany. A aquests cal afegir-hi el principi de la igualtat de vot per a tots els votants -independentment de la seva ubicació en el territori- principi bàsic de la democràcia, tot i que no es complia fins ara.
No estarà de més que descrigui ràpidament el sistema proposat. Cada elector haurà d'omplir dues paperetes de vot: a la primera, el votant elegeix una de les llistes nacionals presentades per les opcions polítiques; a la segona, com ja he dit, el votant elegeix aquell que serà el diputat de la seva comarca o el de la Catalunya Exterior, en el seu cas.
Aquests 42 diputats territorials són elegits per simple majoria a cada comarca. La resta són atribuïts als candidats de les llistes nacionals "amb l'aplicació de la fòrmula proporcional del major quocient i de la regla D'Hondt", sempre que aquelles superin el 3% de vots vàlids (la mateixa fòrmula actual d'atribució d'escons). Aquesta condició, per cert, no regeix per als diputats territorials, que ocupen el seu escó, tot i que pertanyin a una llista que no hagi obtingut aquell 3%.
La proposició de llei conté una clàusula addicional que pretén l'apropament a la paritat de sexes, basant-se en que els candidats de cada llista es distribueixin entre un mínim del 40% i un màxim del 60% per a cada sexe, calculats per al conjunt de la llista i per a cada tram de 5 candidats.
Així, doncs, si amb la primera papereta s'intenta complir el principi de proporcionalitat, amb la segona es pretén garantir una representació territorial directa que representa un intent valuós d'apropar els ciutadans i els polítics; encara més si tenim en compte que els districtes electorals a aquest efecte ja no són les províncies -territoris massa grans i sense una significació especial per a Catalunya- sinó les comarques, territoris bàsics de l'administració catalana.
En definitiva, des de la meva doble perspectiva de ciutadà català i de resident a l'estranger no puc deixar de mostrar la meva satisfacció per la presentació d'aquesta proposició de llei electoral que portarà a la pràctica el dret que atorga la Llei 18/96 ("Llei de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior") quan estableix els mateixos drets per als catalans residents a l'exterior que per als residents a Catalunya, satisfacció que (tot i que escric a títol personal) em consta que comparteixen la gran majoria de cent mil catalans que, com jo, han hagut d'exiliar-se o d'emigrar en diferents moments de la vida i que volen el millor per al nostre país.
Josep Maria Solé i Cavallé
President de FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes)
i Vocal al Consell de les Comunitats Catalanes de l'Exterior
