El Butlletí del Casal Català de Tolosa del Llenguadoc ha publicat un editorial que pel seu interès reproduïm.
[2on trimestre 1997, número 199]
__________________________________________________________________
Editorial
Joan Claret
El Consell de les Comunitats Catalanes a l'Exterior, sols jugarà el seu paper, si els Casals Catalans d'arreu del món, creen unes formes de treball i d'organització, adaptades als reptes d'avui.
Per tant, si volem que la catalanitat exterior sigui una veritable contribució al desenvolupament del nostre país hi ha molta feina, ja que ell també pateix d'un fenòmen d'uniformització i d'oblit de la seva pròpia història, quan no de la seva llengua.
Cal prendre consciència que els Casals som una realitat, confrontada als mateixos problemes i que encara no hem trobat -malgrat que hi ha mostres positives de renovació- noves formes d'actuar.
Nosaltres tenim ben clar que la integració al país on vivim s'aconsegueix millor mantenint la referència a Catalunya. Aquesta actitud tot i fer-nos més ciutadans, en el nostre cas més europeus, afavoreix uns plantejaments intel.lectuals més pertinents pel sol fet de que funcionem, com a mínim, sobre tres llengües, una situació plural, per tant heterogènia.
Aquesta ciutadania és necessària enfront d'unes evolucions homogeneïtzadores en un món on l'objecte en lloc del subjecte esdevé cada dia més el centre de la civilització, si no oposem potents contrapesos, propis d'un compromís cultural que serà de més en més necessari a la manifestació d'un futur on la funció cultural hauria d'ésser el cor de les activitats humanes.
En el moment on hi ha una regressió del poder dels Estats en benefici d'organitzacions regionals internacionals, la nostra experiència de nació sense Estat pot ser una forma de cultura que ens faci més àgils enfront de les mutacions vertiginoses que ens esperen.
Tota l'experiència acumulada per l'emigració i especialment per l'exili ha de ser l'objecte d'un inventari per elaborar un bloc, un "corpus" de continguts que desemboquin en unes formes de treball adaptades a les nostres finalitats.
Aquesta necessària professionalització de la nostra acció és clau, si no, anem de cara a la pared, a la nostàlgia i al folklore.
Aquesta nova versió d'una cultura popular i ciutadana pot generar formes de treball i feines remunerades que per la seva forta càrrega simbòlica poden ser una de les respostes al fenòmen de mundialització.
Aquesta etapa requereix:
1 - Fer un inventari de les nostres pràctiques
2 - Desembocar en un treball d'autoformació, mitjançant una comunicació accelerada entre Casals, amb els estaments oficials i altres "partenaires" obrint-nos als mitjans de comunicació (internet), utilitzant recursos àudio-visuals, etc.
3 - Elaborar un organigrama de la nostra organització, concertat amb les institucions del país.
4 - Tenir una producció/acció d'excel.lència, en el terreny de la formació, de la creació, de la realització, de la difusió, tant dels nostres propis productes (culturals/econòmics), com dels del Principat.
En definitiva ser actius i presents on som.
Una professionalització ben entesa implica estar estretament vehiculada per la xarxa cÌvica de tots els recursos humans que són els socis dels nostres Casals, els seus descendents i altres catalanòfils.
Aquesta reflexió teòrica és la traducció d'una necessitat creada per la nostra pràctica.
Tambà serà objecte a l'ocasió de la nostra participació al Consell de les Comunitats Catalanes a l'Exterior com a l'ocasió del seminari que prepara el nostre Casal al començament del mes de setembre.
