Referències: Llei 18/1996 de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats de l'exterior.
Publicada al DOGC Núm. 2.300 - 31-12-1996
Podeu consultar aquí un resum de la Llei seguit d'un comentari, elaborats pel Casal Català de Luxemburg.
Vegeu també l'anàlisi de la proposició de Llei realitzada per la Federació d'Entitats Catalanes a l'Estranger (FECE)
El 27 de desembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 18/1996 de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior. A banda del fet insòlit que una llei sigui aprovada amb el vot unànime de tots els grups parlamentaris sense distinció, cal dir que aquesta llei estableix, per primera vegada, un marc normatiu per regular les relacions entre l'administració de la Generalitat i els gairebé 400.000 catalans dispersos en 112 països d'arreu del món i les seves associacions.
Assenyalem que la llei conté una explícita referència (article 23) a la situació de la llengua catalana a les Escoles Europees de Luxemburg i Brussel.les. Intentarem resumir tot seguit els principals aspectes de la llei.
Regular el suport, la coordinació i la intensificació de les relacions de la Generalitat, de la societat catalana i de les seves institucions amb les comunitats catalanes establertes fora del territori de Catalunya.
A nivell individual, la Generalitat reconeix la catalanitat dels membres de les comunitats catalanes de l'exterior independentment de la ciutadania administrativa que tinguin actualment. A efectes del que estableix la llei, es consideren membres de les comunitats catalanes de l'exterior:
- les persones residents fora del territori de Catalunya i llurs cònjuges i descendents, als quals es refereix l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya;
- les persones nascudes a Catalunya que en foren evacuades o hagueren d'exiliar-se'n per raons polítiques i mantenen la residència a l'estranger;
- les persones que per qualsevol altra circumstància se senten vinculades a Catalunya, la seva llengua o la seva cultura i mantenen algun lligam jurídic amb les associacions que compleixen els objectius d'aquesta llei.
Perquè un casal o centre català o una federació de casals o centres pugui esdevenir beneficiari de les prestacions d'aquesta llei ha de complir els requisits següents:
- estar constituït de conformitat amb l'ordenament jurídic de l'estat on estigui establert;
- tenir com a objectius la voluntat manifesta de mantenir lligams culturals, socials i econòmics amb Catalunya, la seva gent, la seva història, la seva llengua, la seva cultura o qualsevol altra aspecte de la seva realitat nacional;
- tenir una estructura, organització i funcionament intern amb criteris democràtics.
El Govern de la Generalitat, en el marc de les seves competències, garanteix als casals o centres catalans i llurs federacions les prestacions següents:
- l'accés a la informació de les disposicions i resolucions que adoptin el Govern i el Parlament de Catalunya en les matèries específicament reconegudes d'interès per a les agrupacions catalanes d'arreu del món;
- el mateix tracte que l'atorgat a les entitats establertes al territori de Catalunya pel que fa a l'accés al seu patrimoni cultural;
- la igualtat de condicions amb les entitats domiciliades en territori català a l'hora de beneficiar-se de l'acció de govern de la Generalitat;
- l'ajuda econòmica i l'assistència tècnica de la Generalitat per a les activitats de promoció de la cultura catalana organitzades pels casals o centres, la informació relativa a l'activitat dels organismes de promoció exterior (COPCA, COPEC), per a l'organització de cursos de llengua i cultura catalana i per a l'accés al Certificat Internacional de Català;
- la participació en tot programa, missió, delegació o qualsevol mena de iniciativa organitzada per la Generalitat en l'àmbit territorial on un casal o centre estigui establert. La Generalitat ha d'aprofitar l'estructura associativa formada per la xarxa de casals o centres;
- la possibilitat de signar, entre la Generalitat i els casals o centres catalans, convenis de col.laboració per a la prestació de certs serveis o per a l'exercici de funcions delegades;
- assessorar els casals o centres en matèria social, econòmica i laboral de Catalunya, especialment pel que fa a l'atenció social i l'assistència sanitària;
- els casals o centres podran beneficiar-se d'un fons editorial, informàtic i audiovisual bàsic amb un equip informàtic bàsic; podran beneficiar-se també de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC);
- la col.laboració recíproca amb els mitjans de comunicació depenents de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió;
- el dret a la presència de representants dels centres o casals en els consells dels organismes relacionats amb la seva activitat;
- rebre el suport financer de la Generalitat, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, per:
- elaborar projectes concrets per al desenvolupament de les activitats dels centres;
- inventariar, catalogar, restaurar i difondre el patrimoni bibliogràfic, fotogràfic, documental, etc., dels centres o casals catalans;
- potenciar la celebració de cursos i conferències sobre la cultura i la realitat catalana en universitats o institucions culturals dels territoris on hi ha comunitats catalanes establertes;
- organitzar o realitzar campanyes de solidaritat amb les comunitats catalanes establertes en territoris amb una situació socioeconòmica caracteritzada per l'existència de necessitats bàsiques per a llurs membres.
Els membres de les comunitats catalanes de l'exterior tenen, per mitjà de llurs entitats, el dret a gaudir de les prestacions i serveis següents:
- el dret a disposar d'una credencial o un carnet expedit per la Generalitat que n'acrediti la pertinença a una entitat de les comunitats catalanes de l'exterior, d'acord amb els criteris d'homologació que s'estableixin per reglament;
- l'accés al patrimoni cultural català (biblioteques, arxius, museus) en les mateixes condicions que els residents a Catalunya;
- l'accés als serveis de caracter social, lúdic i esportiu, especialment els destinats a la joventut (com els albergs) o la tercera edat (com les residències), en les mateixes condicions que els residents a Catalunya;
- les informacions i gestions necessàries per al reconeixement dels drets en l'àmbit de la seguretat social i l'acció social a Catalunya;
- la promoció d'intercanvis de caràcter educatiu, cultural i econòmic amb l'adopció de programes específics de viatges culturals, beques d'estudis, colònies de vacances i estades de coneixement o retorn temporal a Catalunya;
- el dret a l'assessorament tècnic i jurídic respecte de la possible homologació i convalidació de títols d'estudis oficials universitaris o no universitaris d'acord amb la normativa vigent i respecte d'altres títols que puguin correspondre a títols propis de les universitats catalanes;
- el dret a l'assessorament tècnic i jurídic en cas de creació d'empreses a Catalunya.
- les persones que retornin a Catalunya, i que gaudeixin dels drets reconeguts a l'article 6 de l'Estatut, i complexin els altres requisits exigits, poden accedir als diferents tipus de serveis sanitaris, serveis socials i d'assistència social i a les convocatòries d'habitatge social en les condicions que es determinaran per reglament;
- en cas que es tracti de persones especialment desprotegides per raons de caire socioeconòmic, d'edat o de salut, la condició de persona retornada podrà constituir un element de valoració en el barem per accedir a les convocatòries d'adjudicació d'habitatges socials o de prestacions d'assistència social.
Es crea el Consell de les Comunitats Catalanes com a òrgan assessor i col.legiat de consulta i participació externa dels centres i casals catalans d'arreu del món.
Les funcions del Consell de les Comunitats Catalanes són:
- Assessorar el Govern de la Generalitat sobre les línies generals, els objectius i les iniciatives específiques del Govern de la Generalitat en les sevs relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior.
- Elaborar informes sobre la situació dels casals o centres catalans arreu del món.
- Fomentar les relacions entre els casals o centres catalans amb Catalunya i les seves institucions.
La composició del Consell de les Comunitats Catalanes, els membres del qual tindran un mandat de tres anys, és la següent:
- el presidirà el President de la Generalitat, que pot delegar en el Conseller de la Presidència;
- la vice-presidència la ostenta el Comissionat d'Actuacions Exteriors, i la Secretaria, el responsable de la Unitat de Casals Catalans del mateix Comissionat;
- un representant per cadascun dels tretze departaments de la Generalitat més representants d'organismes com COPCA, COPEC, UOC, Institut d'Estudis Catalans i Institució de les Lletres Catalanes;
- un representat de cadascun dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya;
- onze representants per part de les diferents comunitats catalanes d'arreu del món distribuïts en cinc per Amèrica, quatre per Europa, un per Asia/Africa i un per Oceania.
[A la reunió constitutiva del 25 de gener de 1997, la representació de les comunitats catalanes de l'exterior designada per la Generalitat va estar formada per: David Cards (American Institute for Catalan Studies de Houston), Bartomeu Costa-Amic (Orfeó Català de Mèxic), Cristià Aiguadé (Centre Català de Santiago de Xile), Angel Perella (Centre Català de Rosario), Josep Solé Cavallé (Casal Català de Montevideo), Joan Claret (Casal Català de Tolosa de Llenguadoc), Antoni Montserrat (Centre Català de Luxemburg), Joan Subirana (Casa Nostra de Zuric), Jordi Batalla (Casal Català de Navarra), Montserrat Marí (Grup de Catalans d'Osaka) i Joan Simon Codina (Casal Català de Victoria Inc./Austràlia).]
També es crea amb caràcter oficial la Trobada de Casals Catalans d'arreu del món que síhaurà de reunir un cop cada quatre anys (la darrera es va celebrar el 1994) on participaran representants de totes les agrupacions catalanes del món i que tindrà com a missió aprovar un document de conclusions de què haurà de donar compte al Consell de les Comunitats Catalanes perquè el Govern el tingui en consideració a l'hora d'aprovar el seu pla d'actuacions.
La Llei faculta el Govern de la Generalitat a emprendre acords de cooperació que puguin beneficiar els membres de les comunitats catalanes de l'exterior:
- la Generalitat podrà establir acords de cooperació amb els Governs d'altres comunitats autonòmes amb l'objectiu d'assistir els membres de les comunitats catalanes;
- la Generalitat s'obliga per llei a vetllar davant les autoritats pertinents perquè es garanteixi l'ensenyament de la llengua catalana a les Escoles Europees i en general arreu on ho demanin les comunitats catalanes;
- la Generalitat pot sol.licitar al Govern espanyol la celebració de tractats internacionals o convenis amb altres estats on hi hagi comunitats catalanes per tal de salvaguardar la cultura i especialment la llengua catalana a l'exterior i, si calgués, facilitar-los-hi el retorn;
- La Generalitat sol.licitarà la col.laboració de l'Estat per elaborar un cens dels catalans residents a l'exterior amb la mateixa periodicitat que regeix per al padró municipal d'habitants.
Finalment, la Llei precisa que es faculta el Govern per a fer el desplegament reglamentari d'aquesta llei i es regula que els efectes econòmics que se'n derivin de l'aplicació no tindran conseqüències fins a un any més tard de l'entrada en vigor de la llei (és a dir, fins al pressupost del 1998).
* * *
_______________________________________
Creiem que es tracta d'un primer pas en la mesura que la llei crea un marc legal que encara ha de desenvolupar-se, tant quant a reglaments com a modificacions legislatives que hauran de fer cadascuna de les conselleries. Tot i així, el fet que es reconegui explícitament el principi d'igualtat entre entitats catalanes de l'exterior i de l'interior és tota una novetat i una important conquesta. A nivell individual, el reconeixement de la condició de català sense altres requisits que la pertinença a una entitat catalana de l'exterior és tota una novetat legislativa de conseqüències interessants i sense precedents a la majoria d'ordenaments jurídics.
La creació del Consell de Comunitats Catalanes respon a una vella aspiració i a quelcom que ja existia a la majoria de comunitats autònomes de l'estat espanyol.
Finalment, la menció a la necessitat que la Generalitat vetlli per la presència de la llengua catalana a les Escoles Europees, a banda de ser un reconeixement a la pallissa que hem donat des de Luxemburg sobre el tema, es un compromís que farem els possibles perquè es compleixi.
Febrer del 1997
________________________________________
