Amb motiu d'un debat intern al Casal Català de Brussel.les sobre el significat de la cultura des de la perspectiva d'un casal es presentà a l'Assemblea el següent escrit que pel seu interès reproduïm.
__________________________________________________________________
Elvira Serra
Amb motiu d'haver sentit comentaris en el sentit de contraposar la "cultura" (implícitament identificada només amb la gran cultura de creació) i les activitats "de barretina" (implícitament identificades amb qualsevol aspecte de la cultura tradicional), m'agradaria explicar el paper que jo entenc que ha de fer el Casal Català en la seva feina a Brussel.les i que, en realitat, no és diferent substancialment de qualsevol associació del mateix estil en un altre país.
Cal partir de la idea bàsica que el Casal, en ell mateix, és un element de cultura catalana situat en el context d'una cultura diferent. I, naturalment, i això és fonamental, el terme "cultura" no queda circumscrit a l'alta cultura (que alguns escriuen en majúscules, traïnt inconscientment el menyspreu per les altres parts de la cultura). Hem d'interpretar el terme "cultura" en el seu sentit modern i antropològic de conjunt de manifestacions específiques de l'esperit i de la idiosincràcia o tarannà d'un poble, i que inclou, no faltaria més, la tasca i els productes dels creadors d'elements de cultura universal (com un Tàpies), però també elements com els castellers o la Guillermina Motta, i també el disseny de la terrissa popular.
D'aquí, tenint en compte que el Casal Català de Brussel.les es troba immers en una cultura diferent, se'n dedueixen uns conjunts de tasques o obligacions que voldria simplement enumerar, i que no seran substancialment diferents de les d'altres Casals de l'exterior, mutatis mutandis.
1) - La primera és de lligam amb el país d'origen, Catalunya. Això implicaria una tasca d'informació que els casals d'abans havíen de fer però que, avui dia, en un món en el que la informació i la comunicació ens la trobem a casa, la tasca a fer és relativament petita. Tot i que els sopars-debat són una mostra il.lustrativa de la importància de les coses que queden per fer.
2) - La segona, i molt important, és de transmissió cultural. Del que es tracta és de substituir, de forma conscient i sistemàtica, allò que, al si del país, passa d'una manera natural, sense adonar-nos-en. Em refereixo a l'adquisició per part dels nois i noies "transplantats" a Brussel.les dels elements específics de cultura catalana que constitueixen el bagatge que ens fa reconéixer i reconéixer-nos com a catalans: la llengua, en primer lloc, però també els mites (tramesos pels jocs i les cançons, per exemple), les referències literàries, la manera de fer, traduïda en una escala de valors, i tantes altres coses.
Així, no ens ha de sorprendre que a l'enquesta *, a través de les respostes obertes, es reclamin accions específiques culturals de cara als nens i nenes, i als nois i noies, incloses classes de català especials.
3) - La tercera tasca, molt relacionada amb l'anterior, que ha de portar a terme el Casal, és la de manteniment de la cultura de grup, és a dir, contribuir al manteniment del sentiment de pertànyer a una cultura específica, la catalana. Aquí trobem totes aquelles activitats que vagin en aquest sentit, com les festes col.lectives (la revetlla de St. Joan, per exemple), les excursions (que també es reclamen a l'enquesta) o les sortides de la "penya del Barça".
4) - La quarta tasca seria l'eventual participació en l'evolució i la creació cultural. Efectivament, no es tracta només de mantenir les coses tradicionals acríticament, sinó també de participar en l'evolució de la cultura catala viva, deixant de banda les cosos obsoletes i impulsant-ne d'altres, més d'acord amb els temps i la sensibilitat actuals.
És clar que portar a terme aquesta tasca dependrà de que sorgeixin persones al Casal amb el bagatge i l'empenta que els empenyin a crear nous elements culturals. L'única cosa que pot fer el Casal aquí és facilitar-ne les manifestacions quan es produeixin, sobretot en la joventut, admetent que el creuament amb els elements culturals belgues (valons i flamencs) poden donar resultats força interessants.
5) - La cinquena tasca és la de projecció de la cultura catalana vers les cultures valona i flamenca. Això cal entendre-ho de dues maneres diferents, però complementàries. D'una banda, fent conéixer els creadors culturals catalans vigents (passats o presents) en teatre, cine, pintura, etc. De l'altra, també, explicant qui i què som els catalans, en la mesura que portem alguns valors diferents (millors o pitjors, que de tot hi ha).
En definitiva, doncs, l'acció teòrica del Casal és múltiple i heterogènia, però sempre serà una acció cultural. Que sigui "de barretina" o no, dependrà no de que es tracti d'elements tradicionals de la cultura popular, sinó del criteri (envellit i amb olor a rescosit o bé culturalment viu) amb el que es facin. Pot haver-hi ( i de fet n'hi ha) manifestacions de creadors actuals ben bé "de barretina" si no responen a criteris de la cultura viva i miren simplement al passat.
__________________
* Faig referència a una enquesta que a finals del 1995 vàrem fer als socis del Casal demanat l'opinió sobre la validesa de les tasques que ja fèiem i l'interès d'altres de noves.
Brussel.les,28 de març del 1996
