Aquesta Area, sota la responsabilitat de Pilar Alférez, del Centre Català de Luxemburg, ha començat a publicar la revista: Català als Casals".
Fins ara han aparegut 3 números: el número 1 aparegué al Juliol 1999, sota el títol provisional Com es dirà?, fent una crida a la participació i demanant suggerències de noms per a la revista. El número 2 ha aparegut a l'Abril del 1999. També ha aparegut un número 3 al 2000, peró només els dos primers poden ser consultats aquí.
Fent clic sobre la coberta, podeu accedir al text íntegre dels números apareguts, degudament digitalitzat.
Vegeu tot seguit els objectius del Butlletí, tal com han estat expressats a l'Editorial del número 1.
A començaments d'aquest curs escolar vau rebre la memòria de les diferents sessions de les Jornades Internacionals per a Professors de Català a l'Estranger celebrades a Morella, al País Valencià, el juny de l'any passat. En aquest mateix document s'informava de quins eren els objectius d'aquestes trobades entre lectors universitaris i de com, per primer cop en les deu ocasions que han tingut lloc, hi participaven dues persones que ensenyen el català fora de l'àmbit universitari, en aquest cas, en els Centres Catalans de Lausane i Luxemburg. Recordareu que en la introducció se us proposava dues coses: per una banda, crear un banc de recursos didàctics i, per l'altra, elaborar un butlletí on els poguéssim posar a l'abast de tothom. Val a dir que aquesta iniciativa va sorgir de l'equip de professors del Centre Català de Luxemburg.
Per començar amb bon peu i poder donar a aquesta publicació una orientació i uns continguts que us interessin a tots, ens hauria agradat tenir en compte els vostres comentaris sobre la memòria i les propostes que us hi fèiem. D'aleshores ençà, hem rebut dos escrits dels Casals de Brussel.les i de Buenos Aires explicant els cursos que fan i alguns missatges breus per correu electrònic, en els quals els Casals respectius ens comuniquen que tenen interès en participar en el projecte d'editar el butlletí de didàctica, i que escriuran alguna col.laboració quan disposin de temps. Per tant, donada aquesta situació, potser es fa necessari refrescar una mica la memòria i dir que, entre altres possibilitats, us suggeríem, per exemple, d'enviar propostes per a treballar l'expressió oral, jocs de rol, textos (escrits) amb activitats per a la seva explotació, comentaris sobre la vostra experiència en l'ensenyament del català en general, etc.
Imaginem que a la majoria de vosaltres, quan vau llegir la idea, us devia semblar atractiva la possibilitat de crear un mitjà de comunicació en el qual els professors de català ens poguéssim posar en contacte, explicar què fem a les clas-ses, passar-nos material, etc.; però també suposem que us devíeu preguntar amb una punta d'incredulitat: i ja va de debò, tota aquesta història tan benintencionada que m'estan explicant? Doncs, i tant! El primer número ja el teniu a les mans.
A més d'una certa incredulitat, la discreta resposta que hem tingut fins ara es pot interpretar pel fet que hi ha poques revistes de didàctica i que, per tant, deu ser difícil representar-se, d'una banda, quins serien els continguts del nostre butlletí i, de l'altra, quines possibilitats ens oferiria consultar una publicació d'aquest estil. De fet, nosaltres només coneixem la difunta Com ensenyar català als adults, que va ser editada per la Direcció General de Política Lingüística, i algunes revistes adreçades als professors de primària on hi apareixen articles relacionats amb totes les matèries. Per consegüent, això significa que realment és difícil informar-se d'allò que s'està fent actualment en l'ensenyament del català com a primera i segona llengua (que és el que més ens interessa). Ja insistirem més sobre aquest punt, però hem d'aclarir que la nostra intenció no és editar una revista que surti al mercat; simplement, el que volem és proposar-vos que entre tots elaborem un mitjà de comunicació fet per nosaltres i per a nosaltres.
No cal que us amaguem, ni molt menys, que, tot i estar molt
convençuts del projecte, nosaltres també hem hagut
de vèncer la mandra per començar a escriure, buscar
temps per reunir-nos o per, senzillament, pensar-ne els continguts.
És evident que emprendre un projecte de zero requereix
un esforç considerable. Però a més, si aquest
projecte pretén relligar l'esforç de persones que
es troben escampades arreu del món i que no tenen cap nexe
d'unió previ, a primera vista, l'empresa pot semblar forassenyada.
Si bé el gran obstacle per confeccionar el butlletí
és la distància física i emocional, és
cert també que és l'única eina de què
podem disposar per a vèncer-la, i creiem que si aconseguim
superar els quatre primers números podrem dir que haurem
trencat el gel.
________________________________
Vegeu tambéla informació sobre
el Taller d'Ensenyament del Català
als Casals, Rosario, i la Comunicació
de la Vocalia de LLengua de la FIEC, a Rosario
