aneu al paràgraf
corresponent, i des d'aquest, amb clic a 
torneu
al sumari.1 - El Dia Internacional de la Catalunya Exterior
2 -
La
coordinació horitzontal: Les Trobades de casals catalans
del Con Sud d'Amèrica, d'Amèrica del Nord i d'Europa
3 -
Consolidar
la FEDACA (Federació d'Entitats d'Empresaris d'Ascendència
Catalana d'Amèrica)
4 -
La
participació juvenil als casals i el debat sobre el futur
de les nostres entitats
5 -
El
merescut homenatge als exiliats de la Guerra Civil i la recuperació
de la història de l'emigració
6 -
Ensenyament
per a adults: Un present ple d'activitat i un futur preocupant
7 -
L'ensenyament
del català a poblacions infantils de l'exterior
8 -
Una
Llei que reguli l'ensenyament de la llengua catalana a l'exterior
i altres propostes
9 -
Ampliar
el suport a l'acció cultural dels casals catalans
10
- La
funció d'informació/comunicació de la FIEC
i INTERNET
11
- La
revista MAR OBERT. Els mitjans de comunicació
12
- Una
recepció normalitzada de les emissions internacionals de
Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio
13
- La
política de subvencions
14
- Elaborar
un cens fiable dels catalans de l'exterior. Augmentar la participació
electoral dels catalans de l'exterior
15
- La
Llei electoral catalana i la participació política
dels catalans de l'exterior
16
- L'estructura
administrativa de la Generalitat i la Catalunya Exterior
17
- La
participació dels catalans de l'exterior a les estructures
consultives de la Generalitat
18
- Reforçar
les polítiques de protecció i de benestar social
pels catalans de l'exterior
19
- El
sistema d'ensenyament a distància a l'exterior
20 - El Carnet de membre d'un casal català
21
- Algunes
qüestions sobre la Llei 18/1996
22
- La
col.laboració de la FIEC amb entitats similars
23
- Altres
esdeveniments específics
24
- Els
Premis Batista i Roca, el Premi FIEC i altres reconeixements
25
- Els
casals del futur i la formació
______________________________________________
El dia 2 de novembre de 1996 es
va constituir formalment la Federació Internacional d'Entitats
Catalanes (FIEC) a Tolosa de Llenguadoc. La FIEC s'entronca històricament
amb la FECE (Federació d'Entitats Catalanes a l'Estranger)
que fou molt activa a Europa a l'època de la resistència
contra el règim franquista. La FIEC, en data 8 d'abril
de 1998, fou legalitzada pel Departament de Justícia de
la Generalitat de Catalunya i, en data 22 d'octubre de 1998, pel
registre especial d'entitats catalanes de l'exterior del Departament
de la Presidència. Actualment, la FIEC agrupa a més
de seixanta entitats catalanes de l'exterior. Va celebrar la seva
segona Assemblea General l'abril de 1998 a Brussel·les
(Bèlgica), la tercera a Asunción (Paraguai) el mes
de juliol de 1999, coincidint amb la Trobada d'entitats del Con
Sud d'Amèrica, i celebrarà la quarta Assemblea General
a Barcelona el dia 3 d'abril del 2000, coincidint amb la II Trobada
de casals catalans d'arreu del món.
La presència catalana al món, avui a més de 120 països, és part de la història de la societat catalana on el fenomen migratori és, ha estat i serà un comportament constant. Les grans migracions econòmiques cap a Amèrica des del segle XVIII, l'exili derivat de la guerra civil als anys 30 i 40, l'onada migratòria econòmica cap a Europa, Amèrica o Austràlia dels anys 50 i 60 i l'emigració actual fruit, majoritàriament, de la mobilitat empresarial, científica, universitària i de la gran presència de catalans en les administracions internacionals i en les ONG, han donat com a resultat una Catalunya Exterior plural culturalment, socialment, lingüísticament i econòmicament, amb interessos també plurals que la FIEC ha de vetllar per a defensar i representar arreu del món i davant les institucions catalanes intentant conscienciar-les dels avantatges i obligacions que aquesta diversitat implica.
En els darrers anys les diferents comunitats catalanes d'arreu del món hem mantingut, com sempre, una intensa activitat en, entre d'altres, els àmbits cultural, comercial, de difusió de la llengua catalana, etc. A nivell col·lectiu la FIEC ha anat fent el seu difícil camí de consolidació amb totes les dificultats d'organització que comporta la dispersió geogràfica de les entitats que la formen, la dificultat per a trobar els recursos humans necessaris i la relació, no sempre fàcil, amb les institucions. A Amèrica Llatina les Trobades d'Entitats del Con Sud i la fundació de la Federació d'Entitats d'Empresaris d'Ascendència Catalana d'Amèrica (FEDACA) són noves etapes en la revitalització de la societat civil catalana d'Amèrica. La creació de l'Associació Internacional de Joves dels Casals Catalans (AIJOCC) incideix en el sector que ha d'assegurar el futur de les nostres entitats. La creació, els darrers anys, de noves entitats catalanes a l'exterior (a Nova York, a Colònia, a Seül, a Escòcia, etc.) i, finalment, l'aparició de revistes com CATALÀ ALS CASALS editada per la FIEC i la multiplicació de la presència a Internet de la Catalunya Exterior, ens mostren com les noves èpoques i les noves raons d'emigració dels catalans cap a l'exterior no han minvat la voluntat d'autoorganitzar-se per a treballar, en la forma més apropiada a cada situació, en favor dels interessos i de la cultura del nostre país d'origen.
Tradicionalment l'actitud de les administracions públiques i de la societat catalana en general ha estat de desconeixement i de distància pel que fa a la realitat de la Catalunya Exterior. Un canvi molt significatiu en aquesta actitud el va suposar l'aprovació, per unaniimitat de totes les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya, a finals de 1996, de la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior completada pel Reglament 118/1998, de 26 de maig de 1998. Amb aquesta llei es va donar, per primera vegada a la història, un reconeixement formal i jurídic de la presència catalana en el món. Drets i deures hi són reconeguts i és el marc a partir del qual es contemplen les relacions oficials i institucionals entre la Catalunya Interior i la Catalunya Exterior. Aquesta Llei consagra un principi fonamental, àmpliament sentit per tota la Catalunya Exterior: el de garantir la plena igualtat de tracte entre els ciutadans o entitats residents o domiciliats a Catalunya amb els residents o domiciliats fora del territori català. Això feia i fa necessari un canvi en el comportament i en la mentalitat, tan quotidiana com pressupostària, de les administracions que, en general, està encara prou lluny d'haver-se assolit.
Els casals catalans d'avui són, com dèiem, entitats vives i actives en tots els àmbits (cultura, promoció econòmica, universitats, cooperació pel desenvolupament, etc.) i la igualtat de tracte que la Llei 18/1996 implica comporta, com a necessària conseqüència, un canvi de mentalitat també a la Catalunya Exterior, on la relació amb l'administració ha de ser com la que han de tenir tots els ciutadans i entitats en la Catalunya democràtica d'avui: lliure de tuteles polítiques i amb voluntat de consolidar entitats basades en l'eficàcia en l'acció i en la independència de criteri en la reflexió.
La llei incorporava també en el seu redactat la creació d'un organisme consultiu: El Consell Assessor de les Comunitats Catalanes. Aquest Consell té una composició institucional (vint-i-sis membres) i una representació dels casals catalans (onze membres). Alhora, i per tal de fer més operativa l'activitat del Consell, fou creat un Grup de Treball, constituït per quatre representants institucionals i quatre representants dels casals, a més de la Direcció General de Relacions Exteriors de la Generalitat. Com en el cas de qualsevol organisme consultiu, l'administració no està obligada a seguir les seves propostes i, malgrat que les aspiracions col·lectives dels casals catalans del món, han estat, moltes vegades, portades a coneixement de l'administració via aquest Consell, el seguiment dels seus suggeriments ha estat lluny de ser el que hauríem desitjat.
De manera general, la situació actual de les relacions entre la Catalunya Exterior i l'administració de la Generalitat ve caracteritzada pel contrast entre, per una banda, les grans esperances de futur que va suscitar l'aprovació de la Llei, la constitució del Consell i l'obertura d'un cert diàleg institucional amb la FIEC i, per l'altra, la manca d'aplicació del principi d'igualtat entre entitats de l'interior i de l'exterior que disposa la llei, el desconeixement que continua existint a l'interior sobre la Catalunya exterior i les encara poques repercussions que, en general, s'han pogut sentir a la majoria de casals pel que fa a l'activitat més quotidiana (ajudes que continuen arribant amb retard, no accés a certes subvencions ni serveis, desplaçaments culturals o polítics dels que no es fa partícips als casals, etc.). Tot i així la FIEC espera i desitja que el segle que aviat començarà siguin uns anys importants a fi que els efectes polítics i pressupostaris, així com l'aplicació en la seva totalitat del que preveu la Llei 18/1996, puguin ser definitius. L'aprovació, per part de la Generalitat, del Pla Interdepartamental de Casals Catalans, que és un recull molt ben estructurat dels serveis ja existents oberts als casals, indica una voluntat positiva per part de l'administració de ser més activa en el terreny de la igualtat davant la llei al llarg dels propers anys.
El mes d'octubre de 1994 va tenir lloc la Primera Trobada de centres i agrupacions catalanes al Món. Aquest mes d'abril del 2000 (del 4 al 8) tindrà lloc a Barcelona la II Trobada de casals catalans d'arreu del Món, que ara es convocarà cada quatre anys d'acord amb el que estableix la Llei 18/1996 que dóna a aquesta Trobada una existència reconeguda per la Llei. La FIEC (tot i que lamenta que les conclusions i ponències de la Trobada de 1994 no s'hagin publicat oficialment mai) espera que aquesta propera Trobada mundial contribuirà al millor coneixement des de l'administració de la realitat i de les necessitats de la Catalunya Exterior però també i, sobretot, a difondre a tots els nivells (polític, empresarial, universitari, cultural, sindical, científic, mitjans de comunicació) de la societat civil catalana, no només les nostres aspiracions, sinó i, sobretot, les possibilitats de mutu benefici i enriquiment que una col·laboració més estreta pot permetre. Desitgem una Trobada oberta al diàleg amb tota la societat catalana i amb la màxima i la més representativa participació dels catalans de l'exterior.
Per a contribuir a les necessàries reflexions sobre el futur, a curt i a llarg termini, de les entitats catalanes de l'exterior, la Junta Directiva de la FIEC vol cridar l'atenció, tant de les entitats catalanes de l'exterior com de les de la Catalunya Interior, de les que considera han de ser les grans prioritats d'activitat i d'esforç de reflexió conjunta amb les administracions durant aquest segle que aviat comença.
L'ORGANITZACIÓ DE LA CATALUNYA EXTERIOR. RECUPERAR LA HISTORIA I GUANYAR EL FUTUR
L'any 1998 va tenir lloc per primera vegada, promogut per la
FIEC, la celebració del Dia Internacional de la Catalunya
Exterior, que se celebra el diumenge següent al de la diada
del Llibre i de la Rosa si Sant Jordi no s'escau en diumenge.
L'objectiu d'aquesta diada és el de fer conèixer
a Catalunya l'existència, la realitat i les possibilitats
de la Catalunya exterior. En data 3 de setembre de 1998, el Parlament
de Catalunya va iniciar els tràmits d'aprovació
d'una Proposició no de llei sobre l'establiment del Dia
Internacional de la Catalunya Exterior que va ser finalment aprovada.
El Dia Internacional de la Catalunya Exterior té ara rang
oficial i, en conseqüència, el govern de Catalunya
realitzarà accions commemoratives d'aquesta diada. La FIEC
vetllarà, perquè les institucions catalanes compleixin
aquest compromís (el que no va ser plenament el cas l'any
1999) i per a aconseguir que el màxim d'actes s'organitzin
arreu del món al voltant d'aquesta Diada. A iniciativa
de la FIEC el cartell commemoratiu de la Diada serà realitzat
cada any per un pintor de prestigi. El de 1998 va ser realitzat
per Ràfols Casamada, el de 1999 per n'Antoni Clavé
i el de l'any 2000 serà l'obra d'en Josep Guinovart.
 |
Alguns membres de la Junta de la FIEC, fotografiats al monument a Macià el dia de la presentació de la FIEC a la premsa de Barcelona (23 de desembre de 1996). D'esquerra a dreta:Jaume Domènech, Antoni Montserrat, Montserrat Aymamí, Joan Claret, Elvira Serra, Xavier Tudela i Valentí Gómez. |
El 1989 va tenir lloc a Rosario la I Trobada cultural de casals catalans del Con sud d'Amèrica, organitzada per Centre Català d'aquesta ciutat argentina. A posteriori s'han celebrat a Montevideo (1991), Santiago de Xile (1993), Buenos Aires (1996), Mendoza (1997) i, la darrera, a Asunción (1999). La propera se celebrarà novament a Rosario (2001), coincidint amb el centenari de la creació del Centre Català d'aquesta ciutat. La FIEC creu que aquestes trobades, que constitueixen una mostra extraordinària de la riquesa i la vitalitat de Catalunya a Amèrica, haurien de tenir més mitjans per a ampliar la presència de les manifestacions culturals catalanes més actuals durant la setmana de celebració.
Un espai de trobada de les entitats d'Amèrica del Nord està començant a néixer mitjançant la recentment creada Federació Nord-americana d'Associacions Catalanes que va fer la seva primera trobada a Houston (setembre de 1999) i que obra importants perspectives de treball conjunt en aquesta significativa zona del món. A escala europea esmentem el projecte de trobada de les entitats catalanes del Benelux prevista a Amsterdam (maig del 2000) i, molt especialment, la gran tasca de coordinació de les entitats catalanes de Suïssa que la Federació Casa Nostra ha garantit al llarg dels darrers anys. La celebració d'una Trobada europea de casals és un objectiu important i necessari pels anys 2000/2001.
Tots aquests esforços de coordinació continental
i regional entre entitats són la base de la cooperació
horitzontal entre entitats que constitueix la idea motor i la
raó principal de la creació de la FIEC. La coordinació
d'activitats, un millor aprofitament de recursos i d'inversions,
de desplaçaments d'artistes o conferenciants, de recursos
pedagògics per l'ensenyament, de contactes per la promoció
comercial, d'aprofitament de l'experiència d'un casal en
un àmbit determinat, etc. és quelcom que mai des
de Barcelona es podrà fer millor que des dels mateixos
casals coordinats i lliures de tuteles polítiques, com
dèiem en punts anteriors, però sempre oberts a la
col·laboració amb les institucions.
La celebració de la seva II Assemblea General ha donat
un impuls molt important a la Federació d'Entitats d'Empresaris
d'Ascendència Catalana d'Amèrica (FEDACA). Ara cal
motivar la incorporació a la FEDACA d'entitats empresarials
i professionals de persones d'ascendència catalana al màxim
nombre possible dels 35 països actualment existents al continent
americà així com obrir la FEDACA a professionals
i altres sectors de l'economia, per tal que la Federació
pugui acollir en el seu si al major nombre possible d'actors de
la vida econòmica d'ascendència catalana d'Amèrica.
Caldrà també establir un protocol de col·laboració
formal amb el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya
(COPCA) i establir una delegació a l'interior de Catalunya.
La FEDACA ha de tenir relacions amb les institucions de Catalunya,
començant pel Govern de la Generalitat i els seus organismes
autònoms, però també ha de tenir relacions
directes amb les cambres de comerç, organitzacions empresarials,
centres d'ensenyament adients, empreses, etc. La presentació
de la FEDACA a Barcelona, el 16 de febrer del 2000, i la possibilitat
de l'obertura d'una delegació mostra la seva clara voluntat
d'estar present al món econòmic, empresarial, polític
i social de l'interior de Catalunya.
L'any 1997 fou constituïda a Barcelona, per part de joves que assistien a camps de treball promoguts pel govern de Catalunya, l'Associació Internacional de Joves dels Casals Catalans (AIJOCC). Varen celebrar la seva primera assemblea general a la ciutat de Mendoza, coincidint, l'octubre de 1997, amb la V Trobada Cultural d'entitats catalanes del Con Sud d'Amèrica. El 2 d'abril l'AIJOCC celebrarà també a Barcelona una Assemblea General prèvia a la Trobada Mundial. Aquesta organització té, de moment, una important presència a Amèrica del Sud i una presència encara testimonial a la resta de continents. Les iniciatives de l'administració (camps de treball per joves catalans de l'exterior, beques d'estudi) han estat prou reeixides cara a aquest col.lectiu. Complementar-ho oferint possibilitats per a l'intercanvi entre entitats cíviques de l'interior i de l'exterior podria ser una altra via d'enriquiment i de mutu coneixement. De tota manera la AIJOCC, malgrat el positiu suport que rep de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat, necessita molts més mitjans materials i humans per a organitzar aquest decisiu sector pel futur de la Catalunya Exterior. Una acció que desitgem que es faci amb el màxim acord amb les directives de cada casal.
El tema de la participació juvenil és, sens dubte, delicat i objecte de debat arreu. Es cert que sembla que aquí s'hi juga el futur físic de moltes entitats, però també és cert que, a molts països, el relleu generacional és impossible, per manca de nova emigració, i que el que cal és orientar-se molt més cap a la recuperació de persones catalanes d'ascendència o per matrimoni mixt o, simplement, de nacionals del país d'acollida que senten interès i ganes de fer coses per la cultura catalana (els denominats catalanòfils). Sols a certs països d'Europa i d'Amèrica Llatina, motivats per les empreses catalanes que hi estan invertint o per les organitzacions internacionals, es produeix un moviment d'emigració de funcionaris i executius amb famílies. És per això que hem d'abocar-nos, com dèiem, a afegir a les entitats gent amb ascendència catalana i nadius que apreciïn el nostre país i la nostra cultura.
Calen, certament, activitats específiques adreçades als joves: esbarts juvenils allà on sigui possible, cursos de llengua i cultura catalana pel públic juvenil, grups de teatre (especialment a Amèrica Llatina), activitats esportives quan hi ha infraestructura, estudiar la creació de material pedagògic i didàctic per explicar les principals fites esdevingudes en la història de Catalunya adreçades als joves de la Catalunya Exterior i, finalment, i molt important, és la creació allà on sigui possible de Grups de professionals d'ascendència catalana (seguint el molt interessant exemple de Xile).
Sense la incorporació de noves generacions catalanes
o catalanòfiles al funcionament diari de les entitats serà
impossible doncs créixer i, a la llarga, ni tan sols existir.
L'any 1999 es va complir el 60 aniversari del començament de l'exili després de la fi de Guerra Civil al 1939. Gran part d'aquella generació de catalans van haver de començar una nova vida arreu del món. Alguns amb sort i d'altres no tant. Avui, i després de veure merescuts homenatges com el que es va dedicar als combatents de les Brigades Internacionals, creiem que el Govern de Catalunya hauria d'intentar tancar aquesta pàgina de la història amb un acte de reconeixement a aquestes persones (malauradament poques per llei de vida). Un acte d'homenatge, que inclou la inauguració d'un Monument a l'Exili a La Vajol (Alt Empordà) està previst en el marc de la II Trobada. Donem total suport a la iniciativa però creiem que caldria, a més a més, una iniciativa simple però simbòlica com la de facilitar una estada de 15 dies a Catalunya o ajudar als exiliats que vulguin retornar al país per a passar els darrers dies de la seva vida. Iniciatives força desitjables en aquest any del 61 aniversari.
Creiem que l'emigració i l'exili són una part
fonamental, i massa vegades menystinguda de la història
de Catalunya. Lloables iniciatives privades han permès
escriure i publicar la història d'alguns dels casals catalans
d'Amèrica (Mèxic, Argentina, Uruguai, Cuba), les
biografies d'algunes persones o un recull sobre les publicacions
catalanes de l'exterior. Des de l'administració s'ha fet
possible el Diccionari dels Catalans d'Amèrica i
algunes altres monografies i molt recentment, des del món
acadèmic, l'esplèndida exposició sobre la
Premsa de l'exili català republicà 1939-1975 organitzada
pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals així
com altres exposicions sobre la retirada de 1939 presentades a
l'Arxiu Nacional de Catalunya i al Museu d'Història. Cal
que institucions com el Museu d'Història de Catalunya i
les Universitats dediquin l'espai d'exposició i d'estudi
que aquesta intensa i desconeguda part de la nostra història
mereix.
La preservació i difusió de la llengua catalana és, per a la majoria de casals catalans, una preocupació primordial. A la situació pròpia de l'emigració hi cal afegir, pels catalans, el fet de no haver comptat històricament amb estructures oficials a l'exterior o amb una influència i participació de la cultura catalana a les polítiques educativa i cultural que es pogués reflectir en una gestió pluricultural per part de les Ambaixades de l'Estat espanyol.
Pel que fa a l'ensenyament universitari, és clar que és el més ben resolt i el que més ha acaparat recursos i esforços per part de les institucions catalanes públiques i privades. L'acció concertada amb el Ministerio de Asuntos Exteriores espanyol ha permès la creació de la Comissió de promoció de l'ensenyament del català a les universitats de fora de l'àmbit territorial de Catalunya que fa un gran treball per a satisfer i generar les demandes de moltes universitats. Aquestes xarxes universitàries han potenciat la creació/consolidació d'associacions catalanòfiles que com la NACS (North American Catalan Society), la ACS (Anglo Catalan Society) o la DKV (Deutsch Katalanische Verband) són extraordinaris agents de promoció cultural.
Més mal resolt apareix l'ensenyament no universitari a l'exterior. En la majoria de casos, el que la llengua catalana pugui ser ensenyada a no catalans i a catalans d'origen que no han tingut l'ocasió d'aprendre-la, es fa, en la majoria de casos, directament des dels casals catalans. Molts casals han creat, arreu del món, una xarxa d'ensenyament que, encara que mancada històricament de mitjans, ha estat la porta d'entrada al coneixement de la llengua catalana per a persones d'arreu. A molts casals europeus i americans l'ensenyament de la llengua es manté amb continuïtat després de molts anys gaudint de clientela abundant i d'un prestigi guanyat. Aquests cursos no universitaris van estar durant molts anys exclosos dels programes i accions del Departament de Cultura per l'ensenyament de la llengua amb negatives conseqüències per a molts casals, derivades de la manca de recursos i de mitjans. Feliçment, els darrers anys, la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat ha mostrat una sensibilitat especial, potser com a conseqüència del millor coneixement del tema i, gràcies a les demandes reiterades de molts Casals i Centres.
L'Ordre del Departament de Cultura sobre l'ensenyament del català per adults de l'any 1992 va incloure, per primera vegada, a les entitats de l'exterior entre els potencials destinataris i l'entrada en vigor de la Llei 18/1996 ho ha consolidat com un dret dels destinataris i una obligació de les institucions. En aquest aspecte s'ha pogut avançar amb la DGPL en certs àmbits com la participació de professors de Casals i Centres als Cursos Internacionals per a Professors de Català i el compromís per a millorar l'oferta d'exàmens del Certificat Internacional de Català estenent-los als nivells C i D en un futur pròxim.
Una situació a corregir és que d'entre els 31 casals que impartien classes de català l'any 1998, únicament 2 es van adreçar a la DGPL en demanda de subvenció, la resta ho continuen fent a la Direcció General de Relacions Exteriors (DGRE) de la Generalitat. Creiem que és important corregir aquesta situació i que els casals demanin, com tothom, les subvencions a l'administració amb la competència en l'ensenyament del català per adults.
Malgrat totes les insuficiències, vàries generacions
de professors de català s'han format a l'exterior gràcies
a l'herència didàctica de l'exili (a Amèrica
del Sud) i a la proximitat al país i al màxim aprofitament
dels pocs recursos disponibles (en el cas d'Europa), raó
per la que la FIEC és contrària a certes decisions
sobre la titulació del professorat que sembla que es podrien
exigir als professors de l'exterior, atès que no es pot
exigir a persones residents a Amèrica des dels anys 50
i amb 30 anys d'experiència didàctica un títol
de català que té encara pocs anys d'existència
a Catalunya. També creiem que, en certs casos, caldria
estudiar la viabilitat de que la DGPL pogués subvencionar
un programa per a enviar becaris (estudiants o llicenciats en
Filologia Catalana) per a promoure o complementar l'ensenyament
del català durant un període lectiu determinat allà
on no hi ha o no hi ha prou professorat a nivell local.
Per un altre costat existeix el problema de l'ensenyament reglat en els cicles primari i secundari. Hi han colònies infantils significatives que demanden la possibilitat de rebre l'ensenyament de la llengua catalana a zones on hi ha una tradició al respecte, l'emigració catalana és relativament recent o ha tingut aquests darrers temps increments importants. Casos com Madrid, Brussel·les, Luxemburg, Mèxic, zones d'Alemanya, d'Austràlia o d'alguns països d'Amèrica del Sud organitzen, via els casals, cursos de català per infants que no poden entrar en el marc dels suports de la DGPL.
L'Estat espanyol manté a l'exterior, mitjançant les Agregadories d'Educació de les Ambaixades i per sistema de trasllat, un cos de professorat depenent del MEC per a l'ensenyament de l'espanyol als fills d'emigrants. Malgrat que la política de l'Estat espanyol és més aviat liquidacionista respecte d'aquesta situació (segons opinen la majoria d'associacions espanyoles a l'exterior) cal assenyalar que a demanda de la Xunta de Galicia un Acord, de 16 de març de 1990, entre el Ministerio de Educación y Ciencia (MEC) i la Xunta regula l'ensenyament de la llengua gallega a l'exterior, de manera que en els països on existeixi demanda, el MEC està obligat a crear les places necessàries de professorat de gallec mentre que res de similar existeix entre la Generalitat i el MEC. Un acord similar podria fer que l'Estat fos qui n'assumís els costos sense haver de crear situacions financerament i administrativament anòmales per a respondre a una demanda absolutament justificada.
Mentre no existeixi algun tipus d'acord amb l'Estat Espanyol
creiem que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat hauria
d'assumir aquesta realitat i obrir un programa específic
de suport als casals catalans amb grups d'ensenyament per a infants,
vetllant també per a proveir, quan sigui necessari, les
places de professor mitjançant algun sistema de becaris
(com el proposat en el cas dels adults) quan no hi hagi recursos
humans locals per a fer-ho. D'altra banda estimem molt positiva
la menció que a la Llei 18/1996 es fa del compromís
de la Generalitat per a procurar la introducció de la llengua
catalana en els cicles primari i secundari a les Escoles Europees
(xarxa d'escoles públiques depenents de les institucions
europees) i esperem que es passarà, aviat, de les paraules
als fets.
La FIEC ha procurat donar respostes a tota aquesta complexa i diversificada situació amb la creació del butlletí CATALÀ ALS CASALS butlletí de didàctica, que es distribueix a tots els casals (i que també està disponible en versió digital a la pàgina web de la FIEC), adreçat a tots els ensenyants no universitaris de català a l'exterior que permet compartir experiències i recursos didàctics i amb el foment de trobades entre professors en el marc de les Assemblees de la FIEC (el 1997 a Toulouse, el 1998 a Brussel·les i el 1999 a Asunción).
Dos ens semblen els grans projectes de futur en aquest àmbit. Primer de tot, l'exigència d'una Llei sobre l'ensenyament de la llengua catalana a l'exterior que garanteixi que la Generalitat assumeixi la coordinació de l'ensenyament no universitari, tant per adults com per infants, garantint uns mitjans materials i un suport didàctic adequat a les seves característiques sense diferències injustificades respecte de l'ensenyament universitari, que doni regulació específica a les subvencions i suports materials i didàctics a l'ensenyament a l'exterior, que reconegui l'estatut dels professors de l'exterior considerant el caràcter diferenciat que tenen i que pugui facilitar la signatura d'un Acord entre el Departament d'Ensenyament i el MEC sobre la dotació de professorat, a través de les Agregadories d'Educació de les Ambaixades, per a l'ensenyament reglat a l'exterior.
En segon lloc, la FIEC farà els màxims esforços
per a la creació de l'Associació Internacional de
Professors de Català dels Casals i Centres Catalans (el
nom resta a definir) que creiem hauria de néixer el més
aviat possible per tal d'assegurar una coordinació estreta
entre tots els ensenyants, una relació amb entitats similars
d'altres llengües, amb associacions pedagògiques de
Catalunya, que pugui cercar més eficaçment els suports
per a l'organització de tallers, cursos i trobades i que
permeti, de manera general, realitzar els objectius que aquí
ens proposem. Ens hagués agradat que en el marc de la II
Trobada mundial s'haguessin donat més facilitats per a
organitzar un Taller de professors de català dels casals
d'arreu del món mitjançant un sistema de beques
per viatge com l'adoptat en el cas de l'Assemblea de l'AIJOCC.
El foment de la cultura catalana a l'exterior no pot viure només dels viatges institucionals sinó, i sobretot, d'aprofitar la immensa capacitat d'iniciativa dels casals al servei de la promoció de la cultura catalana. La llista d'iniciatives culturals en els àmbits de la música, dansa, teatre, literatura, exposicions, cinema, cultura popular, seria interminable. Esmentem només que si hi ha festivals de cinema català, fora de l'àmbit lingüístic, a Europa (Dublín i Luxemburg) i potser aviat a Amèrica (São Paulo i Los Angeles), que si s'han pogut conèixer aspectes desconeguts de la vida de Jacint Verdaguer a Roma, que si ha hagut un col.loqui sobre Ausiàs March a Austràlia, o sobre Ramon Llull a Buenos Aires, si hi han hagut mostres de cultura popular catalana a Suïssa o a Suècia, si s'han cantat havaneres a Alemanya, si s'han ballat sardanes a Asunción o a California, si el rock català ha sonat a Brussel·les o a Luxemburg, si hi ha un acostament entre la cultura catalana i l'occitana des de Toulouse i des de Marsella, o, simplement, si hi ha una presència continuada de la cultura catalana a Mèxic, Costa Rica, Uruguai, Equador, Veneçuela o als Països Baixos és, en tots els casos, gràcies als casals catalans.
Des de certs serveis del Departament de Cultura, i molt particularment des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional i des de Catalan Films l'esforç de cooperació amb els casals és encomiable malgrat les dificultats pressupostàries d'aquests serveis. En menor mesura és el cas del COPEC (Consorci de Promoció Exterior de la Cultura) que tot i tenir com a missió essencial la promoció cultural a l'exterior va cancel·lar els Convenis de cooperació existents amb diversos casals i no acaba de trobar uns mecanismes de cooperació estables amb els casals, que semblen absolutament lògics, atesos els que són els objectius del COPEC. Per la FIEC és essencial garantir el principi d'igualtat de tracte entre les entitats culturals de l'interior i de l'exterior però també entenem perfectament que els serveis de la Generalitat (CPCPT, COPEC, Catalan Films o altres) que tenen més relació amb els casals no poden atendre 150 entitats més que les que atenien abans de l'entrada en vigor de la Llei 18/1996, sense veure augmentats els seus pressupostos.
A nivell pràctic la FIEC s'esforçarà en promoure la màxima coordinació en les iniciatives culturals dels casals promovent gires d'artistes o grups, presentant propostes específiques en ocasió d'esdeveniments importants (Trobades continentals o altres), institucionalitzant el concert d'Any Nou organitzat per la FIEC (l'any 1999 a Roma i el 2001 a Rosario), fomentant la màxima informació sobre les possibilitats de subvenció existents per part de diverses administracions, animant als casals a subscriure acords concrets amb serveis de l'administració, com el COPEC, per a portar terme activitats concentrades en una ciutat o període i, finalment, afavorint la màxima difusió a Catalunya de les possibilitats que per a la difusió cultural suposa l'existència dels casals. Cal mencionar les grans perspectives que s'obren en l'àmbit del cinema per a la creació, des de molts casals de diversos continents, de Festivals o cicles de cinema català gracies a la difusió donada des de la FIEC de les experiències de Luxemburg i Dublín.
Considerem exemplars les activitats específicament lligades a la cultura popular com els Aplecs Internacionals de la Sardana o la iniciativa La Sardana que envolta el Món (20 de juny de 1999) que sorgits a iniciativa d'entitats de la Catalunya interior han tingut present, des del primer moment, la col·laboració amb les entitats catalanes de l'exterior que esperem que continuarà i s'ampliarà en el futur.
Cal, de tota manera, admetre, que malgrat els esforços que des d'alguns casals i des de la FIEC es fan, el desconeixement del que fan uns i altres i la pèrdua d'oportunitats d'aprofitar les iniciatives d'altri, és encara important. Es perden molts recursos per manca de 'esperit de xarxa' dins les nostres entitats. Només estructures com les de la FIEC i les d'altres federacions de casals (amb el suport dels diversos serveis del Departament de Cultura) poden garantir l'eficàcia i l'extensió del treball en xarxa que és la raó de ser cultural de la FIEC i de les altres federacions. La propera aparició de la revista MAR OBERT (de la FIEC), la possible creació d'una xarxa e-mail de contactes i iniciatives culturals, el suport a la realització de plans culturals estratègics a llarg termini i la realització de trobades, monografies i projectes regionals o sectorials són també objectius de primera importància per la FIEC.
Pensem que la capacitat d'aquest treball en xarxa de les entitats de l'exterior o el treball cultural a certes regions o zones específiques hauria de trobar un suport especial mitjançant un Conveni amb la Direcció General de Promoció Cultural de la Generalitat que contempli una acció específica en certes àrees on els casals han demostrat una alta capacitat d'acció: la cultura popular i tradicional (donant recursos addicionals al CPCTC per a facilitar el desplaçament a l'exterior de Castellers, Cobles, monitors i altres manifestacions de la cultura tradicional), el cinema (donant recursos addicionals a Catalan Films per a facilitar la creació de més mostres de cinema català a l'exterior) i les gires de músics i grups escènics (donant al COPEC recursos addicionals per a facilitar les gires organitzades des dels casals).
La FIEC creu també que el Departament de Cultura, amb d'altres institucions com el CCCC i les Universitats, haurien de facilitar la celebració periòdica de Cursos per Animadors Culturals dels Casals Catalans a escala continental, que permetin formar a aquelles persones que han de realitzar, amb suficiència i coneixement, aquesta importantíssima tasca.
Creiem, finalment, que la possibilitat de creació d'un
Institut Ramon Llull (o similar) amb funcionament i competències
similars a les d'institucions d'altres cultures (com el Goethe,
Cervantes, British Institute, Camões, etc) podria ser positiva
a certes ciutats. Esperem, però, que si aquesta iniciativa
es porta a terme es farà en estreta col·laboració
amb els casals existents a les ciutats on es decideixi crear-lo.
Som a l'era de la informació, la revolució digital impulsada per l'ús omnipresent de les tecnologies de la informació i de la comunicació caracteritzada per la xarxa Internet i, sobretot, pel World Wide Web (WWW), que és un dels responsables del fenomen de la globalització (encara que les formes concretes que això hagi de prendre dependrà de molts diversos factors). Des del punt de vista de la FIEC, és important aprofitar les potencialitats ofertes per Internet, però sense oblidar que no és més que un instrument, i que el que és més important és definir una bona estratègia d'informació/comunicació.
Ja fa dos anys que vàrem crear la web FIEC (http://www.nexica.com/FIEC), que ha complert unes funcions interessants, però que ara caldrà renovar i ampliar, segons ens aconsellin l'experiència i, sobretot, la definició d'una estratègia d'informació/comunicació a la que haurem de dedicar més esforços que en el passat.
La necessitat d'un contacte àgil i fàcil entre les entitats que formen la FIEC no precisa de massa explicació. Una bona circul.lació de la informació és imprescindible i la col·laboració de totes les entitats en la pàgina web de la FIEC és fonamental. Atenent al fet que la generalització del WWW a Internet és tan recent, és normal que es vagi encara a les palpentes a l'hora de definir continguts i funcions, però el cert és que, a més de la FIEC, alguns casals ja fa temps que han anat creant les seves webs (Melbourne, Buenos Aires, Toronto, Los Angeles, Marsella, Madrid, Luxemburg, Castelar, Vancouver, La Plata, Brussel·les, Tolosa, etc). Saludem també molt positivament la creació de la pàgina dedicada a la Catalunya Exterior dins la pàgina web oficial de la Generalitat (http://www.gencat.es) com també la feina d'impuls feta, en el seu moment, per la FIECE (Federació Internet d'Entitats Catalanes de l'Exterior) entre els casals. Tot i què l'anàlisi d'aquestes webs pot mostrar alguns defectes comuns, l'experiència és indubtablement positiva. Una mancança comuna a totes (i que correspon a la fase encara primitiva d'Internet) és la de què el seu contingut correspon més a les capacitats dels seus creadors i a una manca de recursos que a una veritable estratègia d'informació, ben definida i articulada amb l'estratègia general de cada entitat.
El que és convenient que faci la FIEC a Internet no pot ser independent del que pretengui en d'altres aspectes de la informació/comunicació, com l'edició de publicacions o la constitució d'arxius documentals, o les relacions amb els medis de comunicació. La definició de l'estratègia d'informació/comunicació de la FIEC haurà de comprendre tots aquests aspectes i d'altres relacionats i, sobretot, impulsar la sinèrgia entre ells, fent, per exemple, que el contingut de les publicacions impreses (com el Full Informatiu, Mar Obert o Català als Casals), sigui digitalitzat i inclòs a la web FIEC.
A reserva del què resulti, doncs, de la definició d'aquesta estratègia, podem avançar, pel que fa a Internet, els següents criteris, que ens semblen importants, sotmesos, d'altra banda, al que ha de ser un objectiu general de la FIEC, com és el d'aprofitar les potencialitats d'abast mundial d'Internet per a contribuir a l'estructuració progressiva de la Catalunya Exterior en una veritable comunitat, capaç d'incidir en les institucions i en la societat catalanes.
Els continguts o apartats obligats de la web (i que, en part, seran continuació dels actuals, si bé en forma diferent, en funció del nou disseny) seran:
a) Informació i documentació sobre les activitats
i projectes de la FIEC (tant de la Junta com de l'entitat) i reproducció
digital del text íntegre de les publicacions pròpies.
b) Informació i documentació sobre les federacions
i associacions de la Catalunya Exterior i les respectives iniciatives
i activitats rellevants (més els lligams o links
a les webs dels Casals individuals que existeixen).
c) Informació i documentació sobre les activitats
i projectes de les institucions de Catalunya (per notes de síntesi,
recollida de la documentació rellevant i lligams o links
a les webs respectives. En segon lloc, serà important
realitzar els esforços necessaris per a promoure els debats
més amplis i vius possibles sobre temes rellevants per
a la Catalunya Exterior, per als quals la web FIEC, proveïda
de les eines informàtiques adients, pot ser un instrument
molt valuós. Fòrums, xats, videoconferències,
etc. poden ser les formes que prenguin les iniciatives d'alt contingut
simbòlic i mediàtic que s'engeguin, en moments adequats
(com, per exemple, els de les eleccions al Parlament de Catalunya)
i en col·laboració entre les àrees pertinents
de la Junta de la FIEC i amb altres institucions.
Així mateix, serà important contribuir, en col·laboració amb les institucions especialitzades (públiques i privades), a la potenciació i difusió de les col·leccions i arxius de documentació històrica, bibliogràfica i biogràfica relatives a la Catalunya Exterior, per a les quals també la web FIEC pot ser un instrument molt important, per a facilitar-ne l'accés, mitjançant una biblioteca virtual. Paral·lelament, l'impuls per un millor coneixement de la realitat social de la Catalunya Exterior actual mitjançant la promoció d'estudis i enquestes podria trobar en la web FIEC un mitjà de difusió molt adequat.
La web FIEC podrà ser una eina fonamental en les tasques de formació (tele-formació) que emprengui la FIEC, en col·laboració entre les àrees pertinents, com és el cas de la didàctica o l'aprenentatge del català o, eventualment, per a la contribució a la professionalització en les tasques de gestió dels Casals, o bé a través de cursos sobre el coneixement històric i sociològic de les comunitats catalanes de l'exterior. La web FIEC podrà ser també el vehicle privilegiat a través del qual la FIEC contribueixi a l'aprenentatge de les tècniques bàsiques de disseny i construcció de webs i a la proliferació de webs dels casals.
Cal esmentar que l'ús de les noves tecnologies és
vital per a una entitat de les característiques de la FIEC,
com ho és per a qualsevol casal, i que és gràcies
a l'ús intensiu del correu electrònic que el lligam
entre entitats, entre membres de la Junta Directiva i dels grups
de treball i amb les institucions catalanes resulta, malgrat la
distància, àgil. Es important que totes les entitats
facin seva, com a una gran prioritat, el disposar des de l'entitat
o des de l'ordinador de membres de la seva directiva de totes
les facilitats de correu electrònic i d'accés a
la xarxa d'Internet.
La utilització de les noves tecnologies no vol dir,
lògicament, que s'hagi de renunciar a l'ús de la
premsa escrita per a donar la màxima difusió a les
activitats de la FIEC. Durant l'any 2000 naixerà la revista
MAR OBERT que vol ser portaveu de tots els casals i de tots els
catalans escampats arreu del món. La seva continuïtat
i diversitat ha de ser, lògicament, un afer de tots/totes
els que formem la Catalunya Exterior. Es una iniciativa que llencem
endavant amb una gran il·lusió encara què
siguem prou conscients de que no podrà mai compensar la
gairebé nula presència de la Catalunya Exterior
als mitjans de comunicació de Catalunya (creiem que per
desconeixement de la seva viva realitat actual i per l'ús
i abús que es va fer, durant molt de temps, d'una imatge
antiquada i deformada dels casals).
L'any 1996 es van iniciar, formalment, les emissions internacionals de Televisió de Catalunya (TVC) i de Catalunya Ràdio. Aquestes emissions han sofert, al continent europeu, diversos canvis de satèl·lit (Eutelsat, Hispasat i ara Astra) que han impedit la consolidació d'una audiència. La decisió, tècnicament indiscutible, d'emetre pel sistema digital tampoc n'ha afavorit l'extensió i, atesos els preus dels receptors digitals i les passades incerteses quan al satèl·lit, era inevitable que l'audiència normal de TVC a Europa fos molt baixa. Actualment la situació està canviant atesa la generalització de la subscripció 'alegal' a les plataformes digitals existents a Espanya (Canal Satélite i Vía Digital) com a única forma estable de recepció de TVC a l'exterior. Caldria, per una banda, que les plataformes digitals existents reconeguessin aquesta realitat i no forcessin als subscriptors de fora d'Espanya a donar adreces fictícies per a poder tenir el receptor i caldria, per altra banda, que els diputats catalans al Parlament Europeu proposin les modificacions necessàries a la Directiva Televisió sense Fronteres que acabin amb la hipòcrita situació actual pel que fa a la difusió de la TV per satèl·lit a Europa que afecta, per igual, a la televisió en totes les llengües.
Cap a Amèrica les emissions varen començar pel canal Galeusca i, l'11 de setembre del 1998, va crear-se el canal TVC-Internacional adreçat a Amèrica. Aquest canal es pot veure a través del satèl·lit Hispasat, que és el mateix que utilitza TVE-Internacional. Les emissions internacionals de TVC a Amèrica també són digitalitzades i presenten problemes similars que a Europa si bé no es pot negar l'interès que la recepció del satèl·lit Hispasat té a Amèrica (el que no era en absolut el cas a Europa). La dificultat a Amèrica rau en la gran implantació arreu de la recepció per cable i en el caràcter codificat de les emissions de TVC que obliga a tenir una antena parabòlica (quelcom d'exòtic a la majoria de països) o un descodificador digital General Instruments i una targeta de connexió al paquet de televisions en què està inclosa TVC Internacional, que s'han d'aconseguir en els distribuïdors autoritzats.
En termes de programació creiem important que es faci
conèixer tant a la Catalunya Exterior com a l'Interior
la realitat i l'activitat de les comunitats catalanes de l'exterior
mitjançant un espai específic a la programació
de TVC. Quelcom que ja fa TVE-Internacional per Galícia,
Astúries, Canàries o d'altres comunitats i que TVG
o ETB fan també respecte de llurs comunitats respectives.
Els fons que el pressupost de la Generalitat destina a les comunitats catalanes de l'exterior via la Direcció General de Relacions Exteriors (DGRE) de la Generalitat foren de 90 milions de ptes. pels anys 1998 i 99 (eren de 60 en anys anteriors). Comparat amb el que destinen altres Comunitats Autònomes espanyoles com Galícia (1 200 milions, és a dir 15 vegades més per a una població migrant enregistrada al CERA només 3 vegades superior a la catalana), Euskadi, Extremadura o altres, la xifra pot semblar molt insuficient. Si d'altres vies de subvenció des d'altres Departaments o Direccions Generals de la Generalitat estesin obertes als casals, tal i com ho disposa la Llei 18/1996, la situació podria equilibrar-se. El problema és que ni la partida específica destinada a casals catalans creix ni l'accés a d'altres vies s'obre als casals catalans més que amb comptagotes. Si, a més a més, tenim en compte que les subvencions que atorga el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales del Govern Espanyol han tingut un descens brutal els darrers anys, no es pot dir que la disponibilitat de recursos públics pels casals catalans sigui de cap manera suficient. L'any 98 l'atorgament de subvencions per part de la Generalitat va comportar una allau de protestes molt generalitzat (a l'igual que contra el Govern espanyol), problema que a més es va agreujar pels retards absolutament increïbles en abonar-les que van agreujar la ja de per sí difícil vida pressupostària de moltes entitats. La situació l'any 99 va corregir-se de manera molt positiva amb un notable escurçament dels terminis i una estimable acceleració en els cobraments que esperem tindrà continuïtat.
Des de la FIEC encoratgem a les entitats a fer front al problema
del finançament amb la màxima diversificació
de fonts de finançament tant de Catalunya, com d'Espanya,
de les organitzacions internacionals i, sobretot, del país
d'acollida. La FIEC continuarà facilitant als casals, quantes
informacions puguin ser útils per aquest propòsit.
A banda dels necessaris esforços de discussió amb
les autoritats per a millorar el finançament i els terminis
de pagament, la FIEC farà un esforç prioritari per
a obrir als casals les possibilitats de subvencions d'altres serveis
de l'administració catalana (Política Lingüística,
Benestar Social, Cultura Popular i Tradicional, COPEC, COPCA i
altres).
Avui per avui només podem considerar com a una estimació vàlida la que va presentar en el seu moment la FIEC que acosta a 550 000 persones la xifra de residents catalans a l'exterior. Tot això a reserva d'un debat, complicat i a vegades purament filosòfic, sobre el que vol dir ser català a l'exterior (i què vol dir ser-ho a l'interior?).
La FIEC ha insistit i ho continuarà fent a fi que, tal i com ho disposa l'article 26 de la Llei 18/1996, l'Institut Estadístic de Catalunya (IDESCAT) adopti les decisions metodològiques i els acords amb l'Estat que permetin posar en marxa els estudis per a l'elaboració d'un cens fiable dels catalans de l'exterior. El tema va ser tractat en una reunió del Grup de Treball del Consell Assessor de Comunitats amb el IDESCAT i va quedar clara la bona disponibilitat d'aquest organisme que xoca, malauradament, amb les dificultats que posa l'Estat per a una transferència a la Generalitat de les competències en matèria de Padrons (que inclou el futur PERE- Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero) i de control i estudis censals. Esperem que, un cop resolts aquests problemes polítics, es pugui portar endavant l'elaboració del Cens de catalans de l'exterior que ha de tenir com a base el CERA (Censo Electoral de Residentes Ausentes) i ser complementat amb les dades del registre consular de persones no inscrites per votar, amb les dades de persones havent renunciat a la nacionalitat espanyola, amb les dades de moviment de població des de Catalunya a l'interior de l''Estat Espanyol, amb les de les llistes del Carnet de Membre i amb aquelles altres que puguin aportar directament els casals referides, especialment, a segones, terceres i quartes generacions. Donem ple suport a la proposta de l'IDESCAT de realitzar, quan els seus recursos li permetin, una macro Enquesta sobre condicions de vida dels catalans de l'exterior que creiem podria aportar una riquesa d'informació imprescindible per a un millor coneixement del fenomen migratori des de Catalunya. Esperem també que des del món universitari i de la recerca es puguin endegar iniciatives d'estudi sociològic sobre la Catalunya Exterior.
El passat mes d'octubre es van celebrar les eleccions al Parlament
de Catalunya. Unes 87 000 persones estaven inscrites al
CERA (Censo Electoral de Residentes Ausentes) amb dret
de vot en aquelles eleccions. El total d'espanyols inscrits és
d'uns 930 000, xifra encara llunyana dels més de 2,2 milions
(entre els quals, probablement, uns 200 000 catalans amb dret
de vot) que les autoritats espanyoles reconeixen com a bona. Per
a millorar la participació política dels espanyols
de l'exterior i per a aconseguir un cens electoral més
proper a la realitat hi ha hagut, aquests darrers anys, un gran
esforç des de les Ambaixades, associacions, Consejos
de Residentes Españoles, etc. Aquest esforç
no ha tingut, malauradament, massa suport per part de les diverses
Comunitats Autònomes (incloses Catalunya, Illes i País
Valencià). Per a augmentar la qualitat i la quantitat del
cens electoral de l'exterior, el Ministerio de Asuntos Exteriores
va anunciar la creació l'any 1999 del PERE (Padrón
de españoles residentes en el extranjero) que, en base
al CERA i modificant l'actual registre de matrícula de
les ambaixades, permet incloure al cens electoral, d'ofici al
inscriure's a l'ambaixada, a tots els residents o transeünts
per estudis, negocis o raons personals que volen restar, per un
temps, a un determinat país. Considerem que seria important
una campanya específica des de la Generalitat, amb el suport
dels casals i de la FIEC, per a animar la inscripció al
CERA dels catalans de l'exterior.
La FIEC dóna ple suport a la petició presentada pel Consejo General de la Emigración (organisme consultiu del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales espanyol) en el sentit de que la llei electoral espanyola es modifiqui per a crear circumscripcions electorals de l'emigració que facilitin l'elecció de Senadors de l'emigració al Senat espanyol i de Diputats per l'emigració als Parlaments de les Comunitats Autònomes. Diversos partits polítics espanyols han expressat una certa receptivitat a aquesta proposta.
En el cas de Catalunya, sembla que l'elaboració d'una Llei Electoral catalana pròpia (de moment Catalunya es regeix per la de l'Estat) que l'Estatut d'Autonomia permet, figura a l'agenda parlamentària de la present legislatura. Algunes personalitats polítiques i partits s'han expressat públicament a favor de la creació d'una cinquena circumscripció electoral (depenent del model territorial que s'adopti) que permeti als catalans de l'exterior l'elecció directa de representants que defensin uns interessos que, creiem, són i seran sempre molt específics. Els catalans residents a l'exterior tenim un pes electoral més que suficient com per demanar la creació d'aquesta cinquena circumscripció. Aquesta solució, que també ha estat proposada a les Trobades del Con Sud i confirmada a les Assemblees de la FIEC, sembla la més adient per a trobar solució a la forta mancança de veu pròpia dels catalans de l'exterior.
Cal ser, però ben conscients de que l'interès dels catalans de l'exterior per la política catalana no és, malauradament, gaire alt. La participació a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va ser gairebé ridícula (82.1% d'abstenció) és veritat, però, que en sintonia amb la baixa participació general (41% d'abstenció). Hi ha diversos factors que podrien explicar aquesta baixa participació dels catalans de l'exterior. A diferència de les eleccions al Congrés de Diputats, on la participació dobla la de les eleccions al Parlament de Catalunya, no hi ha una publicitat específica per part dels partits polítics adreçada als catalans de l'exterior. O quan existeix es limita a una simple invitació al vot sense propostes específiques. O quan hi ha propostes específiques (creació d'una cinquena circumscripció electoral proposada per alguns partits) ningú se n'assabenta. El contrast entre la cuidada i detallada propaganda amb propostes específiques per a l'emigració en el cas de les eleccions estatals i la nula en el cas de les eleccions autonòmiques catalanes resulta massa evident.
No podem tampoc menystenir els problemes de tipus 'tècnic'. El creixement del CERA ha estat molt ràpid i podria, en part, explicar que l'abstenció, que va ser 'només' del 54.5% a les eleccions de 1988 arribi al 82.1% actual. És fàcil imaginar que els nous inscrits, a la majoria de països, amb prou feines saben que ho estan i es veuen, d'altra banda, sotmesos a uns terminis de tramesa postal del vot no sempre raonables. L'alternativa de votar directament als consulats, com passa gairebé a tots els països, hauria de considerar-se. D'igual manera seria important que la tarifa postal que s'aplica a la publicitat dels partits polítics en campanyes electorals fos, per l'exterior, igual que per l'interior i no com ara que fa prohibitiva la publicitat a l'exterior.
Alguns casals catalans han manifestat, en ocasions, el seu
desig de tenir el seu propi partit polític que pugui portar
representants de la Catalunya Exterior al Parlament, argumentant
que si la Catalunya Exterior no té qui la defensi en el
Parlament, la nostra participació en el pressupost i en
la vida política, en general, serà sempre molt minsa.
La FIEC respecta, però es declara totalment independent,
de la participació d'una agrupació política
(Catalans al Món) a les passades eleccions catalanes i
a la que desitgem la màxima sort en futures convocatòries.
La Direcció General de Relacions Exteriors adscrita
ara al Departament de Governació i Relacions Institucionals
de la Generalitat és, de moment, la responsable de les
relacions amb la Catalunya Exterior mitjançant la Unitat
de Casals Catalans creada a aquest efecte. Al marge de l'opinió,
generalment positiva, que la gestió d'aquesta Unitat pugui
merèixer per part de la FIEC i de la majoria d'entitats,
és evident que continua existint una certa dispersió
funcional, en tot allò que es refereix a la Catalunya Exterior,
entre els Departaments amb competències en relacions exteriors
(Cultura, Comerç i Turisme, Benestar Social i altres).
La creació al sí dels Departaments afectats d'una
estructura similar a uns Serveis Territorials de la Catalunya
Exterior, sota la coordinació de l'esmentada DGRE, quan
el volum de competències i demandes així ho faci
necessari, podria ser una solució adequada pels interessos
dels catalans de l'exterior tota vegada que difícilment
la DGRE podrà mai ser la titular única de totes
les competències dels Departaments, competències
que són indivisibles respecte de la seva específica
acció departamental.
Com dèiem al començament del document, la Llei 18/1996 va crear el Consell Assessor de les Comunitats Catalanes i per decisió del mateix Consell es va crear un Grup de Treball, constituït per quatre representants institucionals i quatre representants dels casals, a més de la Direcció General de Relacions Exteriors. Entenem que, en una futura reforma de la Llei 18/1996, seria convenient ampliar el nombre de representants titulars de la Catalunya Exterior al Consell (d'11 a potser 14), poder designar suplents, institucionalitzar els Grups de Treball sobre qualsevol matèria i dotar als membres del Consell de mitjans més adients per a desenvolupar llur tasca. Entenem també que seria convenient, com a norma, la consulta prèvia a les federacions i associacions internacionals reconegudes de la Catalunya Exterior sobre la composició del Consell. Seria, també, convenient que les reunions d'aquest Consell o del seu Grup de Treball incloguin, el més sovint possible, la possibilitat de discussió directa amb els representants dels Departaments o Serveis amb més competències en temes específics que afecten a la Catalunya Exterior (com es va fer en el cas de l'IDESCAT).
La igualtat de tracte reconeguda per la Llei 18/1996 ha de
trobar una expressió que no es limiti al reconeixement
dels drets individuals i els drets de les entitats, sinó
que ha de reflectir-se també en una participació,
en peu d'igualtat, en aquells organismes consultius on la veu
de la Catalunya Exterior hi pot aportar una defensa d'uns punts
de vista i d'uns interessos específics. En aquest sentit
considerem que, mitjançant la FIEC, el Consell Assessor
de Comunitats o les entitats o persones més adequades a
cada cas, la Catalunya Exterior hauria d'estar representada als
Consells del COPEC (Consorci de Promoció Exterior de la
Cultura), del COPCA (Consorci de Promoció Comercial), al
Consell Social de la Llengua Catalana, al Consell del Centre de
Promoció de la Cultura Popular i Tradicional o a d'altres
organismes similars sense descartar tampoc el Consell d'Administració
de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
En tots els casos caldrà una reforma dels reglaments interns
o estatuts d'aquests organismes per a fer possible l'esmentada
participació.
La diversitat de situacions socials fa que no podem limitar la tasca de la FIEC a la promoció cultural i empresarial i que haguem de tenir molt present la situació de dificultat en la vida quotidiana (i en el retorn) de molts catalans de l'exterior. La política del Govern espanyol en matèria de protecció social ha de trobar un just complement en l'acció, en aquest àmbit, de l'administració catalana i del Parlament de Catalunya.
Cal facilitar a tots els emigrants catalans sense recursos, majors de 65 anys, l'accés a les pensions no contributives previstes pel sistema espanyol. Punt que figurava en tots els programes dels partits polítics espanyols a les eleccions legislatives de 1996 i no figurava en cap dels programes dels partits polítics catalans. Aquesta acció cara als pensionistes en dificultat ha de complementar-se amb accions legislatives que facilitin agilitar el pagament de les pensions per a tothom, sistemes més fàcils que l'actual per un cobrament ràpid i la possibilitat d'incorporar els discapacitats com a beneficiaris.
El Reial Decret sobre el dret a la percepció de pensions assistencials de vellesa en favor dels emigrants sense recursos es va modificar l'any 1999 per tal de facilitar el pagament directe de l'estada en un centre assistencial, el pagament de quantitats no pagades als hereus legítims i per a facilitar als emigrants de 1936-1942 el cobrament transitori d'aquesta pensió fins que assoleixin el dret a cobrar una altra pensió pública. Donem ple suport a la política endegada pels successius Governs espanyols de crear un sistema d'acollida en Centres de Dia pels pensionistes espanyols residents a països on no hi ha serveis socials per a la tercera edat.
Els treballadors autònoms residents a l'estranger haurien de poder acollir-se al règim especial de cotització de la seguretat social espanyola.
Caldria plantejar al Govern espanyol que els anys cotitzats a l'estranger es prenguin en consideració a fi de poder complir el requisit de 6 anys de cotització exigit als emigrats que retornin més grans de 52 anys, a fi que puguin tenir accés a les prestacions per desocupació. Actualment es reconeix el dret al subsidi d'atur per a persones retornades majors de 52 anys que puguin acreditar 15 anys de cotització a qualsevol país de la Unió Europea un cop exhaurits els 18 mesos de percepció del subsidi especial per a emigrants retornats. De forma general es tractaria de garantir el dret als subsidis de desocupació per a tot emigrant retornat punt que, de forma positiva però indirecte, es tracta a la Llei 18/1996.
El Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales ha aprovat recentment diverses modificacions reglamentàries que afavoreixen a col.lectius de l'emigració espanyola en situació de dificultat. Pel que fa a les ajudes individuals extraordinàries que atorga l'IMERSO, les causes es van ampliar amb dos nous supòsits: la situació de necessitat en el cas de famílies monoparentals i les despeses derivades de l'assistència jurídica en procediments civils o penals per violència domèstica.
La posta en marxa per part de la Generalitat d'una línia pressupostària estable destinada a ajudes extraordinàries a fer front a situacions personals extremes de catalans residents a l'exterior, previ informe del casal corresponent, va ser una de les bones notícies de l'any 1998. Potser, sovint, les peticions d'aquest tipus troben respostes no massa satisfactòries des del Departament de Benestar Social. Aquestes ajudes complementen positivament les existents per part del Govern Espanyol gestionades des de les Ambaixades. Una de les finalitats hauria de ser el repatriament dels més grans de 65 anys en situació d'abandó o d'extrema necessitat.
L'ajuda col.lectiva que es dóna a comunitats catalanes en situació difícil (cas de Cuba) ha continuat i esperem que les autoritats de l'illa en facilitaran la lliure circul.lació. Diverses accions, que estimem molt positives, s'han portat a terme a Hondures, El Salvador i Guatemala, a iniciativa de la Generalitat, amb participació de les comunitats catalanes locals.
També cal no oblidar demanar al Govern Espanyol l'ampliació dels convenis bilaterals en matèria de Seguretat Social, procurant que els residents catalans a l'exterior en coneguin els continguts (el que no és el cas la majoria de les vegades), proposant reformes en aquells convenis (com els de Suïssa o Andorra) que no homologuen plenament els drets i ampliant l'assistència sanitària bàsica a tots els residents espanyols a Amèrica Llatina i al Marroc mitjançant convenis amb entitats públiques o privades. Totes aquestes coses haurien de figurar també a l'agenda dels Diputats del Parlament de Catalunya.
Considerem molt positivament l'acció de la DGRE per
a l'ampliació de l'oferta de Beques d'Estudi adreçades
als fills de catalans de l'exterior per a continuar els estudis
universitaris a Catalunya i la continuïtat de les Colònies
d'estiu adreçades als joves catalans de l'exterior que
són un mitjà important de suport social i cultural
per a mantenir els lligams amb el país d'origen.
La FIEC celebra molt positivament l'obertura de la Universitat
Oberta de Catalunya (UOC) als estudiants residents a Europa i
espera que en els propers anys ho sigui als de la resta de continents.
La Llei 18/1996 va crear el Carnet de membre d'un casal català,
expedit per la Generalitat, com a instrument de reconeixement
d'una condició diferencial i d'accés en igualtat
als diversos serveis de la Generalitat. Estimem molt positiva,
amb les reserves que expressem al punt següent sobre la Llei
18/1996, la posta en marxa del carnet i per tal de contribuir
a que tingui la màxima utilitat arreu pensem que seria
necessària la creació d'un Grup de Treball específic
en el sí del Consell Assessor obert a la participació
d'entitats, empreses etc. que puguin aportar idees i suggeriments
de prestacions per tal d'aprofitar les immenses possibilitats
d'ofertes que des de Catalunya o des de qualsevol altre país
es poden donar a fi que aquest carnet gaudeixi d'una utilitat
i d'una rellevància real.
La qüestió dels destinataris del Carnet de Membre d'una Comunitat Catalana de l'Exterior (reservat, de moment, a qui tingui la condició de soci d'un casal) ens porta a algunes reflexions sobre la Llei 18/1996. Sens dubte l'aprovació d'aquesta llei fou un gran pas de cara al reconeixement de la catalanitat exterior. Però encara que la redacció i aprovació al Parlament de Catalunya, fou feta per persones força coneixedores de la Catalunya Exterior, es cometé l'error de no consultar abans, amb qui n'eren els destinataris, és a dir les entitats catalanes i els catalans residents a l'exterior.
Així es produïren algunes mancances que entenem s'haurien d'esmenar. El tema més important és que la llei, només parla de casals o entitats catalanes i els seus associats, sense tenir en compte que fora de Catalunya hi ha molts catalans que no pertanyen a cap casal, i que queden exclosos dels beneficis que atorga la llei encara que siguin tan catalans i tinguin els mateixos drets com qualsevol altra. La Llei ha deixat fora potser un 80 o 90 % de catalans exiliats o emigrats que han de tenir, pel seu origen, els mateixos drets que els membres d'una entitat catalana en siguin o no socis. És clar que el que es desitja és que els catalans s'apropin als casals, però això no pot ser, de cap manera, obligatori.
També hi ha una exclusió per rebre subvencions
o ajut econòmic, a aquelles entitats que al seu país
d'acollida no tenen, per múltiples raons, personalitat
jurídica. D'aquesta manera queden excloses algunes entitats
que fa molts anys que han fet una bona tasca difonent la cultura
i la presència catalana a l'exterior d'una manera callada,
contínua i de gran importància i que de cap manera
poden ser diferenciades de les altres, també meritòries,
pel sol fet de no tenir personalitat jurídica reconeguda.
Entenem que hauria estat més just reconèixer a les
entitats que tenen una meritòria tradició per la
seva trajectòria i solament demanar certes condicions a
les que es puguin formar en un futur. No sembla just desconèixer,
per decret, 20, 30 o 50 anys de fer catalanitat, amb condicions,
gaire sempre, de força sacrifici.
La FIEC s'esforçarà per col.laborar, a escala
internacional, amb aquelles federacions de l'emigració
espanyola o d'altres comunitats i amb aquelles federacions internacionals
de comunitats nacionals amb les que pugui defensar objectius comuns
o similars. Animarà també al Consell Assessor de
les Comunitats Catalanes a la col·laboració amb
els altres Consells (com els de les Illes Balears o del País
Valencià) amb els que puguin haver-hi espais de treball
comuns.
A més de tot el descrit prèviament, cal tenir
present també la celebració d'esdeveniments específics,
com poden ser les ExpoCatalunyes (Quito 1999) i altres mostres
o actes de contingut econòmic o cultural que tenen lloc
a diverses ciutats del planeta a iniciativa de la Catalunya Exterior.
Finalment la FIEC té la voluntat d'estar present, en la
mesura de les seves possibilitats, en iniciatives com el Fòrum
Universal de Cultures 2004 o, cas que arribi a celebrar-se, en
el nou Congrés de Cultura Catalana per a portar la veu
d'aquest part de Catalunya a la que aspirem a representar eficaçment.
La FIEC agraeix a l'IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana) la seva tasca i, especialment, la institucionalització dels Premis Batista i Roca que des de fa dotze anys constitueixen l'única mostra de reconeixement públic a la tasca anònima i constant de centenars de catalans d'arreu del món.
Aquest reconeixement creiem que haurà de tenir el seu just complement amb la institucionalització, a partir del 2000, del Premi FIEC (el nom definitiu resta a definir) que reconeixerà la feina de suport al millor coneixement de la Catalunya Exterior feta per persones públiques o privades residents a Catalunya.
Agraïm també que des d'algunes institucions de
l'interior s'hagi volgut premiar la labor d'entitats o persones
de la Catalunya Exterior. Es el cas de l'Obra del Ballet Popular
que va instituir el 1998 els Premis a l'activitat sardanista dels
casals catalans i de la Conselleria de Treball de la Generalitat
de Catalunya que ha obert la possibilitat als catalans de l'exterior
de rebre les Plaques President Macià al mèrit en
el treball.
Les noves relacions del govern de Catalunya amb les entitats de l'exterior, les noves tecnologies, la inserció de Catalunya a Europa i projecció a la resta del món, la participació activa dels catalans de l'exterior, les facilitats per a una millor intercomunicació, la responsabilitat de ser els interlocutors vàlids entre la Catalunya Exterior i el govern, (això que molts n'han dit miniambaixades o consolats cívics) farà que la tasca de conduir un casal passarà de ser portada per persones de bona voluntat, amb una certa nostàlgia i desinteressada vocació, a una tasca més professional, que requerirà una formació semiacadèmica. La FIEC creu que és el moment de pensar en cursos preparatoris, d'actualització per als dirigents de les entitats catalanes de l'exterior i en aquest sentit estudiarà la millor manera de fer, en col·laboració amb les administracions i les universitats, cursos específics de formació adreçats a membres dels casals.
Finalment, és obvi que consolidar i augmentar la capacitat d'acció de la FIEC i dels casals catalans és una tasca essencial de tots els catalans d'arreu, de totes les entitats adherides a la FIEC i de totes aquelles persones que des de Catalunya se senten solidàries d'una part important del seu país i sensibles al treball de difusió de la cultura i dels interessos de Catalunya que amb tota la nostra il·lusió estem desenvolupant.
Us convidem a fer vostres totes aquestes il·lusions
i tots aquests objectius.
Junta Directiva de
la FIEC
Abril del 2000
