___________________________________________
Nota elaborada per, Joan Claret (Casal Català de Tolosa de Llenguadoc), Antoni Montserrat (Centre Català de Luxemburg) i Josep Maria Solé (Casal Català de Montevideo), tres dels quatre components del Grup de Treball que són membres de la Junta de la FIEC.
___________________________________________
El passat dia 25 de gener es va constituir a Barcelona sota la presidència del President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol, i del Conseller de Presidència, Sr. Xavier Trias, el Consell de les Comunitats Catalanes. Aquest Consell es crea d'acord amb el previst a la Llei 18/1996, de 27 de desembre de 1996, sobre relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior.
Com recordareu després de la presentació al Parlament de Catalunya de la proposta de llei, elaborada per ERC, sobre relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, el Comissionat d'Actuacions Exteriors es va donar tota la presa que no s'havia donat en molts anys per a presentar una Ordre constituint un Consell consultiu que va quedar fora de lloc després de l'aprovació de la llei. Al mateix temps tot el procés endegat per a constituir la FIEC va permetre donar a les nostres entitats una credibilitat i una capacitat (amb totes les limitacions d'un procés encara no acabat) que van permetre l'aprovació de la llei per unanimitat i la ràpida convocatòria del Consell en els termes previstos per la nova llei.
La composició del Consell
En la llista annexa trobareu la composició del Consell. Cal destacar que la presència institucional és molt significativa i que la majoria de Conselleries estan representades per alts càrrecs a nivell de Directors Generals, Secretaris Generals i similars, els grups parlamentaris tenen també una representació de persones prou destacades i les altres institucions també varen designar persones de pes. La reunió va estar presidida en tot moment pel Conseller Trias i pel Comissionat Cuatrecasas. Podem dir doncs que les institucions es van prendre seriosament la participació al Consell.
Pel que fa als 11 membres de les comunitats catalanes es pot considerar que la delegació, malgrat que no s'hagi fet cas de les propostes de la FIEC, és prou representativa de la realitat de la Catalunya exterior. En diverses fases de la reunió vàrem insistir sobre la conveniència que a la propera reunió plenària els 11 membres suplents fossin també convocats i es va indicar també al Comissionat Cuatrecasas la conveniència que la FIEC tingués una veu pròpia. El Conseller Trias va respondre que no es tancava a convocar més representants de la Catalunya exterior si bé, per ell, el número no era el més important (affaire à suivre).
Cal dir que l'actuació dels 11 representants va ser en tot moment correcte i força precisa en les seves propostes si be no varen mancar els inevitables moments de referència a problemes massa concrets de cada país que no varen alterar per a res la bona marxa de la reunió.
El desenvolupament del plenari
La reunió es va iniciar amb un parlament del President Pujol que va insistir sobre la importància de l'orgull català com a actitud a defensar i a encoratjar. A posteriori, el President va haver de deixar la reunió que va ser presidida pel Conseller Trias i el Comissionat Cuatrecasas.
Les intervencions inicials d'en Josep M. Solé (Montevideo), Joan Claret (Tolosa), David Cardús (Houston) i Antoni Montserrat (Luxemburg) van fer un repàs de la situació des del Congrés de 1994 i amb diferents arguments varen presentar el treball realitzat pels centres catalans al llarg dels darrers anys. Es va explicar la constitució de la FIEC i es va agrair l'aprovació per unanimitat pel Parlament de Catalunya de la llei 18/1996. Es va explicar com la Catalunya exterior actual no és només la continuïtat de la Catalunya de l'exili i de l'emigració econòmica sinó una realitat viva on les activitats culturals, econòmiques, de promoció de la llengua, universitàries, de lobby, etc. conviuen amb les necessitats socials de molts catalans. D'acord amb el que s'havia previst en una reunió prèvia (el dia 24) dels representants dels casals es va intentar en tot moment concienciar a la trentena de representants institucionals presents respecte de l'interès mutu que la col·laboració entre la Catalunya exterior i la interior ha de suposar per a ambdues parts. Es van recordar les línies bàsiques del que la FIEC ha decidit en diferents àmbits (llengua, difusió cultural, etc.) si bé el tipus de reunió no era per arribar fins el màxim detall. Es va insistir respecte del principi d'igualtat entre entitat i persones de l'interior i de l'exterior i es va fer una crida a aplicar aquesta llei amb l'esperit de regular les situacions dels catalans de fora del segle XXI.
A continuació varen intervenir diversos representants institucionals que, en la seva majoria, varen reconèixer sincerament que s'havien assabentat de l'existència de la Llei 18/1996 quan varen rebre la convocatòria de la reunió, però tots de manera unànime la van considerar com a molt positiva i varen mostrar la seva disponibilitat a aplicar-la ràpidament. Van ser prou interessants les intervencions dels representants de la Conselleria de Cultura, de la de Benestar Social, de la de Política Territorial i del COPCA que van explicar tan la seva gestió passada, en el sentit de haver tingut molt presents als centres catalans (sic), com la seva voluntat de reforçar encara més aquesta col·laboració.
Cal també mencionar la intervenció del representant de la Conselleria d'Ensenyament que es va referir a la implamentacio dels Programes d'Ensenyament a Distància i particularment de l'ICES (Institut Català d'Ensenyament Secundari) així com dels projectes presentats per la Generalitat al programa comunitari Atlantis que permetran reforçar les oportunitats d'ensenyament pels catalans de l'exterior. El representant de l'UOC va anunciar la probable creació d'un Centre de Suport a Brussel·les i la seva voluntat de facilitar, dintre de les limitacions de places i del diferencial de costos amb la resta d'universitats, la participació dels catalans de l'exterior.
Per part dels grups parlamentaris es va valorar com a molt positiva la constitució del Consell i el representant d'ERC (Carod Rovira) va explicar com en la seva opinió una aplicació estricta de la llei permet solucionar molts dels problemes exposats (per exemple les discriminacions en els exàmens del Certificat Internacional o el tema de l'UOC) i que el que cal és exigir sense manies la seva aplicació. El representant de IC-Els Verds (Ignasi Riera) va valorar també com a molt positiva l'aplicació de la llei i va instar als presents a no oblidar la importància que, atès el nivell d'atur a Catalunya, tindran encara les migracions de caràcter laboral, finalment el representant de CiU (Joaquim Ferrer) va animar als casals a participar de manera activa en la reconstrucció nacional de Catalunya endegant iniciatives com, per exemple, la de la presència de la cultura catalana a l'UNESCO. La resta de grups parlamentaris no varen intervenir.
En una segona ronda els representants dels casals, si bé reconeixíem la bona disponibilitat de l'administració, vàrem recordar com la disposició que apareix a la majoria d'actes legislatius i reglamentaris de la Generalitat ("entitat o persona domiciliada a Catalunya") exclou a les entitats catalanes de la majoria de beneficis i fa dependre les coses de la bona voluntat dels funcionaris. Es va insistir també en la nostra idea de Llei d'Ensenyament del Català a l'exterior, augmentar el suport a l'Associació Internacional de Joves i a actes de la importància del Festival Deodat de Severac o les Trobades del Con Sud d'Amèrica i sobretot a resoldre de manera clara el problema de l'interlocutor de la Generalitat amb els casals (que òbviament no pot ser només aquest Consell) reforçant els mitjans personals i les competències de la Unitat Casals Catalans del Comissionat.
Finalment tant la representant de la Conselleria de Justícia (que va mostrar la seva disponibilitat a resoldre sense dificultats l'enregistrament jurídic de les entitats de l'exterior a Catalunya), la de l'Institució de les Lletres Catalanes (que va anunciar tenir en estudi la donació de llibres a les biblioteques catalanes de fora de Catalunya), la del COPEC (que va valorar com a positiva a mitges l'experiència dels convenis de col·laboració del COPEC amb alguns centres catalans d'Europa) i del COPCA (que va explicar els treballs en curs sobre inventari d'empreses catalanes de fora de Catalunya i la creació d'una fira virtual a Internet) varen cloure les intervencions institucionals.
Una darrera intervenció de Montserrat Marí (Osaka) va explicar, de manera brillant i emotiva, com a vegades coses tan simples com la sardana poden ajudar a comprendre l'esperit d'altres cultures aparentment tan allunyades com la japonesa.
Com a conclusió de la reunió el Comissionat Cuatrecasas va proposar la continuïtat dels treballs amb una Comissió Permanent o Grup de Treball format per 8 persones que tindria com a missió la de preparar un Informe global amb totes les mesures a adoptar per part de la Generalitat que seria presentat a l'aprovació d'un nou plenari que hauria de celebrar-se a finals de l'any 1997.
Com a membres d'aquest Grup de Treball que presidirà el Comissionat Cuatrecasas es van designar per part de la Generalitat a Núria Vendrell (Conselleria de Treball), Jordi Serret (COPCA), Josep M. Violan (Conselleria de Benestar Social) i Josep Vidal i Gayolà (Conselleria de Cultura) i per part dels centres catalans a Josep M. Solé (Montevideo), David Cardús (Houston), Antoni Montserrat (Luxemburg) i Joan Claret (Tolosa) (cal fer constar que la pràctica totalitat dels membres dels centres catalans del grup de treball formen part de la Junta Directiva de la FIEC).
Dinar amb el President de la Generalitat
Els 11 representants del centres catalans van dinar el mateix dia 25 a la Casa dels Canonges amb el President de la Generalitat, el Conseller Trias, el Comissionat Cuatrecasas i en Josep Nubiola. El dinar va ser lògicament distés i no pot considerar-se més que com a una gentilesa del President. Tot i així el President es va mostrar prioritàriament interessat en TV3 i se li van exposar les dificultats a Europa per causa de la pèssima elecció de satèl·lit i els representants americans es van queixar de la manca de notícies oficials sobre el nou canal Galeusca. A posteriori el President es va interessar sobre la visió que de Catalunya es tenia a cadascun dels països de procedència dels participants. La resta de temes de debat es van referir a la situació política actual.
Reunió del Grup de Treball el dia 28 de gener al Palau de la Generalitat
Sota la presidència del Comissionat Cuatrecasas es va reunir el dimarts dia 28 el Grup de Treball designat al plenari del dia 25. Hi van assistir també com a observadors la resta de membres dels centres catalans.
Prèviament, en una reunió convocada pel Secretariat de la FIEC el dia 27 a la que molts membres no van poder assistir, es va elaborar per part d'en Xavier Tudela un document (veure annexa) que resumeix prou be els criteris d'aplicació de la Llei 18/1996 i algunes propostes per a fer funcionar eficaçment el Consell.
A la reunió del Grup de Treball Josep M. Solé (Montevideo) va insistir particularment sobre els problemes de dinamització dels centres catalans a Amèrica que impliquen la necessitat de comptar amb un cert grau de professionalització de persones per a fer-ho eficaçment. En David Cardús (Houston) va insistir en les necessàries adaptacions estructurals a realitzar per a garantir una bona relació casals/Consell/Comissionat, sobre les xarxes de comunicació per zones geogràfiques i sobre els problemes generals d'organització del futur treball, condició prèvia per l'èxit. Joan Claret (Toulouse) va exposar els problemes de legitimació de les entitats davant cada país podent actuar com a veritables representants de Catalunya, va demanar que es fes el màxim per a fer conèixer la Llei 18/1996 i que es fugís de tot tipus de relació paternalista amb els casals. Antoni Montserrat (Luxemburg) va exposar una bona part del que s'exposa al document de la FIEC particularment els temes de participació institucional a fi i efecte que els casals guanyin espais de base, també la necessitat de preparar els reglaments d'aplicació de la Llei 18/1996 amb el màxim consens del Consell i que cada Departament de la Generalitat prepari el seu informe de mesures per a aplicar a llei.
Els altres representants dels centres catalans van intervenir per a recordar diversos dèficits en l'actuació de la Generalitat: Joan Simón Codina (Melbourne) va recordar els dèficits del darrer dia de Sant Jordi, Àngel Perella (Rosario) es va referir a la manca de comunicació de les visites d'artistes o delegacions comercials catalanes i Cristià Aiguadé (Santiago de Xile) a les dificultats de funcionament de les Agrupacions d'Empresaris catalans d'Amèrica en la seva relació amb el COPCA.
Per part de la representació institucional, el Comissionat Cuatrecasas va demanar excuses per haver d'estar demanant dades i estatuts dels casals tot sovint però va exposar que les diverses modificacions legislatives així ho imposaven. Va recordar també que tal i com preveu la Llei 18/1996 els efectes pressupostaris de l'aplicació de la Llei no podran tenir efecte fins l'exercici 1998, el que dóna un certs temps per a treballar. Va explicar també que el Gabinet Jurídic Central de la Generalitat, que considera la llei com a molt intervencionista, estudia el text del futur reglament de desenvolupament.
Per part de Núria Vendrell (Conselleria de Treball) es va explicar com la seva conselleria ja té preparat un document de mesures a adoptar de forma immediata per a complir la llei. També Josep M. Violan (Benestar Social) va anunciar que el seu departament farà les modificacions necessàries. Per part de Josep Vidal i Gayolà (Cultura) es va suggerir que cada representant de l'administració coordinés una àrea de conselleries per tal de preparar un informe global de les modificacions a adoptar (es va acceptar aquesta proposta) i va anunciar la seva disponibilitat a acceptar representants designats pels casals en el Consell Assessor de Cultura Popular que ell presideix.
A continuació es va criticar el fet que la partida pressupostària "casals catalans" continuï congelada a 60 milions des de fa tres anys. Es va demanar que per l'exercici 1998 caldrà arribar molt més lluny tot i reconeixent que una bona part de l'esforç pressupostari per a aplicar la llei recaurà sobre cada Conselleria. Tot i així es va demanar que amb càrrec al pressupost 1997 s'atorgui a la FIEC els mitjans per a realitzar un treball de dinamització dels centres catalans per àrees geogràfiques i per a tenir mitjans de comunicació i informàtics (Internet, etc.). Es va mencionar també el tema de la Credencial de membre d'una comunitat catalana de l'exterior el que va donar lloc a un animat debat sobre qui és un català de l'exterior. Respecte dels temes propis de la relació casals/Comissionat es van recordar els temes referents al Notícies de la Generalitat, Anuari i necessitat que tan en Josep Nubiola com na Esther González tinguin una adreça Internet.
Com a conclusió de la reunió s'aprova que els 4 representants de l'administració preparin un Informe sobre les adaptacions legislatives a realitzar per part de totes les conselleries, sobre els criteris per a definir un català de l'exterior i sobre els efectes pressupostaris de la llei pel 1998. Els 4 representants dels centres prepararan informes sobre la situació i las necessitats dels centres en cada àrea geogràfica. Tot els treballs realitzats es posaran en comú per a presentar un informe a la propera reunió plenària de finals de 1997.
El Grup de Treball preveu realitzar una nova reunió cap el 28 de juny de 1997.
