Comunicació de la FIEC a la Ponència sobre la renovació del marc legal de la llengua a Catalunya, adscrita a la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya
Barcelona, 18 d'abril de 1997
Senyors diputats,
Permeteu-nos en primer lloc que us agraïm la oportunitat que representa adreçar-nos a aquesta ponència i poder exposar el nostre parer sobre la renovació del marc legal de la llengua a Catalunya.
La Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya fou un instrument vàlid en la conjuntura històrica en que fou aprovada. Catorze anys després, però, el marc legal de la llengua catalana ha de ser enriquit amb noves aportacions.
Nosaltres, avui, farem referència al col.lectiu de catalanoparlants residents fora de l'àmbit territorial en el qual la llengua catalana és pròpia. Un col.lectiu pràcticament desconegut i que ha estat objecte de molt poques actuacions per part del legislatiu i l'executiu català, malgrat que aquesta situació ha començat a canviar en el darrer any. És potser per això que la Llei 7/1983 no fa cap referència -ni en el preàmbul- ni en cap dels seus 28 articles, ni en la disposició addicional, disposicions transitòries o disposicions finals- al col.lectiu catalanoparlant resident a l'exterior del país.
Abans d'arribar a la situació actual, que com comentàvem fa un moment ha començat a canviar fruit d'iniciatives diverses aue més endavant esñentarem, permeteu-nos posar en un marc de referència la realitat de la llengua catalana a l'exterior.
Tot i que no hi ha càlculs oficials,ni estadístiques contrastades, segons estudis realitzats per la FIEC actualment hi ha presència catalana registrada a 125 estats d'arreu del món. Això vol dir que en més de la meitat dels països reconeguts internacionalment existeix presència de connacionals.
La importància d'aquesta presència està en funció de la història d'aquest segle.
En xifres aproximades, però molt ajustades a la realitat, el nombre de catalans d'origen (nascuts a Catalunya) o de primera generació (fills de catalans nascuts en els actuals països de residència) que viuen fora de Catalunya és de 525.000 persones.
Aquesta xifra es distribueix segons els següents percentatges:
Amèrica Llatina (de Rio Grande a Terra del Foc): 45%
Unió Europea + Suïssa - Espanya (f.a.t.c.) - Andorra: 26%
Espanya (fora àmbit territorial català) + Andorra: 20%
Estats Units + Canadà: 4%
Austràlia: 1%
Resta del món: 4%
En xifres absolutes la distribució és la següent:
Amèrica Llatina (de Rio Grande a Terra del Foc): 236.250 persones
Unió Europea + Suïssa - Espanya (f.a.t.c.) - Andorra: 136.500 persones
Espanya (fora àmbit territorial català) + Andorra: 105.000 persones
Estats Units + Canadà: 21.000 persones
Austràlia: 5.250 persones
Resta del món: 21.000 persones
Moltes d'aquestes persones s'agrupen en el centenar d'entitats catalanes existents en els cinc continent, amb lògica preeminència a Amèrica Llatina i a Europa. En molts d'aquests centres o casals catalans s'imparteixen classes de català, amb dosis altíssimes de voluntarisme i entusiasme.
La llengua catalana té també una presència significativa important, atesa la seva demografia, en el món universitari internacional. En el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat el 1906, hi va assistir una nodrida i qualificada representació d'estudiosos estrangers, representació que tingué una importància cabdal en el segon congrés, celebrat ara fa onze anys.
L'expansió internacional universitària del català ha donat origen a sis associacions que responen a àrees lingüístiques o geogràfiques diferents: l'Anglo-Catalan Society (ACS), que és la més antiga, l'Associazione Italiana di Studi Catalani (AISC), l'Association Française des Catalanistes (AFC), la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (DKG), la North American Catalan Society (NACS) i l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC).
A nivell universitari internacional la llengua catalana s'ensenya a les poques càtedres de català existents i en prop d'un centenar de lectorats de dedicació exclusiva o parcial. Fora de l'àmbil universitari, recordem com dèia fa un moment, que molts centres, casals i associacions catalanes de l'exterior imparteixen classes de la nostra llengua.
Aquesta rapidíssima panoràmica crec que ens pot permetre concloure que la llengua catalana, fora de l'àmbit territorial en que és llengua pròpia, té una existència significativament important.
Dèiem, en iniciar aquesta exposició, que en el darrer any s'han fet més avenços pel que fa al reconeixement de la Catalunya exterior -que té la llengua i cultura catalanes com a bàsic i substancial comú denominador- que en els setze anys anteriors. Això ha estat així com a consequència de quatre aspectes diferents:
* Aprovació, per part del Parlament de Catalunya, el desembre de 1996, de la Lei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior. Aquesta és una llei marc que si es desenvolupa plenament i amb fermesa pot significar un instrument importantíssim per als ciutadans catalans que viuen fora del país.
* Consell de les Comunitats Catalanes. La Llei crea aquest Consell, les funcions del qual són assessorar el Govern de la Generalitat sobre les línies generals en les seves relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior. En la reunió constitutiva, celebrada a Barcelona el 25 de gener d'enguany, es va posar de manifest la necessitat de fondre la Catalunya interior i la Catalunya exterior, en benefici mutu de totes les dues realitats. A nivell lingüístic, per exemple, s'està convençut que el coneixement d'aquesta realitat catalana de l'exterior, per part de molts ciutadans que viuen a Catalunya, significaria un increment de l'autoestima lingüística d'aquests ciutadans.
* Creació de la Federació d'Entitats Catalanes (FIEC). Aquesta federació agrupa la major part d'entitats catalanes existents a l'exterior de Catalunya. La FIEC ha estat creada el mes de novembre de 1996.
* Emissió via satèl.lit de Televisió de Catalunya, a Europa i Amèrica. Iniciativa molt valuosa que, malgrat que fins ara per diverses causes encara no ha assolit els seus objectius inicials, serà, sens dubte, una eina de manteniment i difusió de la llengua catalana a l'exterior de primer ordre.
Per tot el que us hem dit fins ara, molt possiblement haureu intuït que cal una acció decidida en favor dels catalanoparlants i catalanòfils que viuen fora del país.
En aquest sentit, suggerim a aquesta ponència deu mesures que considerem són mereixedores d'estudi per part nostra:
1. Garantir a totes les entitats catalanes de l'exterior el suport material i didàctic necessari perquè puguin impartir classes de llengua i cultura catalanes als seus associats i simpatitzants.
2. Garantir a totes les entitats catalanes de l'exterior el suport material necessari perquè puguin divulgar, entre els ciutadans no catalanoparlants de la seva àrea d'influència, l'existència de la llengual i cultura catalanes.
3. Garantir la possibilitat als conjugues no catalanoparlants de parelles mixtes catalanoparlant/no catalanoparlant l'aprenentatge de la llengua catalana.
4. Garantir als fills de catalanoparlants l'ensenyament de la seva llengua materna/paterna. Suggerim seguir el model del Hemsprak (idioma parlat a la llar), aplicat a Suècia.
5. Garantir la igualtat entre els ciutadans que viuen a Catalunya i els que resideixen fora d'aquest territori pel que fa als exàmens dels diversos nivells de coneixement de la llengua catalana, Actualment, el Certificat Internacional de Català discrimina clarament a les persones que resideixen fora del país.
6. Garantir la igualtat entre els ciutadans que viuen a Catalunya i els que resideixen fora d'aquest territori quant qal'accés a l'ensenyament universitari en català que utilitza les noves tecnologies per a l'ensenyament. Noves tecnologies que fan que pràcticament no hi hagi diferència entre estudiar a l'interior de Catalunya o fer-ho en qualsevol altre lloc del món.
7. Creació de l'Institut Ramon Llull, per a la llengua catalana,. Aquest Institut compliria les mateixes funcions que fan l'Instituto Cervantes, per a la llengua castellana, el Goethe Institut, per a la llengua alemanya, l'Alliance Française, per a la llengua francesa, el British Institute, per a la llengua anglesa, l'Istituto Dante Alighieri, per a la llengua italiana, etc.
La creació de l'Institut Ramon Llull hauria d'anar acompanyada d'una llei sobre l'ensenyament del català a l'exterior de l'àmbit territorial en que és llengua pròpia.
8. Atès el fet que les noves tecnologies ho permet fàcilment ja avui dia, garantir l'arribada de Televisió de Catalunya als catalanoparlants que resideixen fora del país amb les mateixes condicions que gaudeixen els ciutadans que viuen a Catalunya.
9. Impulsar la presència de la llengua catalana en tots els programes de la Unió Europea adients.
10. Atès el fet que el Principat d'Andorra és l'únic estat del món que té com a llengua pròpia i oficial el català, i atès el fet que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix que la cultura és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya, proposa al Govern Andorrà i al Consell General de les Valls d'Andorra, la signatura d'un conveni pel que tots els drets lingüístics que té el Principat d'Andorra com a subjecte de dret internacional plenament reconegut suguin aplicables també a les persones i institucions catalanes en la seva actuació fora de l'Estat espanyol.
La Federació Internacional d'Entitats Catalanes està a la vostra disposició per ampliar-vos la informació de totes aquestes mesures que proposem i col.laborar en els treballs d'aquesta ponència en tot allò que se li sol.liciti i sigui de la nostra competència.
Senyors diputats. Moltes gràcies per la vostra atenció.
