Constitució de la FIEC

Després d'algunes reunions preparatòries, la Comissió gestora, representant les 19 entitats fundadores, es va reunir a Tolosa del Llenguadoc els dies 1,2 i 3 de novembre de 1966, constituïnt-se en Assemblea i decidint per votació els diferents aspectes de la nova Federació, que rep el nom oficial de Federació Internacional d'Entitats Catalanes - Catalans al Món (FIEC). Estatuts, àmbit geogràfic, seu, òrgans de gestió, finançament, validesa dels acords, articulació amb els casals són altres tants temes que foren debatuts i decidits per votació, com també la composició de la Junta (Federació Internacional d'Entitats Catalanes).

Nota de premsa

Presentació premsa Barcelona

Precedent: la FECE (Federació d'Entitats Catalanes a l'Estranger)

Estatuts de la FIEC

Els objectius fonamentals de la FIEC són els següents:

1) - Reforçar les línies d'actuació de les entitats catalanes d'arreu al món, és a dir, potenciar les actuacions de la societat civil.

2) - Fomentar la coordinació de les entitats federades. En aquest sentit, creiem que és molt important no solament projectar la nostra realitat cultural en els països en els quals estem presents, sinó que també és necessari fomentar el diàleg amb les comunitats autòctones dels països d'acollida.

3) - Instar la comunitat internacional a la celebració d'actes que puguin difondre el nostre tarannà creatiu i, alhora, que aquesta federació esdevingui una eina per construir o consolidar esdeveniments que siguin motiu de trascendència a nivell mundial.

Una Nota de Premsa fou distribuïda després a la premsa catalana, per a donar a conèixer aquest aconteixement, que tingué tot seguit un gran ressò.

Les 19 entitats fundadores eren les següents:

# Amical dels Catalans d'Alsàcia (Estrasburg, França).
# Associació Catalans a Roma (Itàlia).
# Associació Cultural Catalana "Les Quatre Barres" d'Estocolm (Suècia).
# Associació dels Quadres Catalans de Perpinyà. (França)
# Casa Nostra de Suïssa (Suïssa).
# Casal-Agrupació N. Catalana de la Gran Bretanya (Regne Unit).
# Casal Català de Brussel.les (Bèlgica).
# Casal Català de Grenoble (França).
# Casal Català de Montevideo (Uruguai).
# Casal Català de Tolosa del Llenguadoc (França).
# Casal de Catalunya de París (França).
# Centre Català de Lausana (Suïssa).
# Centre Català de Luxemburg (Luxemburg).
# Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra (Andorra).
# Centre Josep Carner de Brussel.les (Bèlgica).
# Cercle Català de Marsella (França).
# Cercle d'Agermanament Occitano-Català, de Barcelona
# Grup de Catalans a Irlanda / Irish Catalan Society (Irlanda).
# Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, de Barcelona.

Per tal de fer unes primeres consideracions sobre objectius i projectes en les diferents temàtiques, els membres de la Comissió Gestora es repartiren en 5 grups de treball: Llengua, Difusió Cultural, Mitjans de Comunicació, Emigració i Relacions amb les institucions.

La composició dels grups de treball fou la següent:

Llengua

Responsable: Gil Rebull
Membres: Mercè Roca, Pilar Alférez i Glòria Buixadera.

Difusió cultural

Responsable: Valentí Gómez
Membres: Joan Claret, Elisenda Franquesa, Montserrat Aymamí, Miquel Muntaner, Xavier Grau, Jordi Marimon, Cecília Garcia, Josep Jornet, Xavier Bada, Josep Vinader.

Mitjans de Comunicació

Responsable: Xavier Tudela
Membres: Gabriel Montolíu, Eliane Mas, Àlvar Valls, Jaume Mir.

Emigració

Responsable: Francesc Panyella
Membres: Josep Ibañez, Emili Roura, Glòria Formentí, Antoni Montserrat, Salvador Brasó.

Relacions amb les institucions

Responsable: Elvira Serra
Membres: Josep M. Solé, Silveri Kirchner, Vicenç Blanch