 |
Catalunya és un país situat entre els Pirineus i la mar Mediterrània, amb una extensió d'uns 32.000 km2 i uns 6 milions d'habitants. Poblat des de fa milers d'anys, els fenicis i els grecs hi establiren relacions comercials i els romans l'integraren al seu domini. D'ells adoptà la llengua - el llatí, del qual en deriva el català-, el dret, l'estructura familiar i ciutadana. Desaparegut l'imperi Romà, les lluites entre els sarraïns i els francs crearen la seva consciència de poble, afermada quan els comtes catalans, pels voltants de l'any mil, deixaren de pagar tribut a francs i a musulmans. El poble català s'havia format a redós dels Pirineus, que no li foren mai una barrera, sinó el punt de partida de la reconquesta dels territoris ocupats pels musulmans. Per als catalans, tan propi els ha semblat sempre el Rosselló, al Nord de les Alberes, com l'Empordà, al sud. No fou fins a l'anomenada Pau dels Pirineus, l'any 1659, que els territoris catalans pirinencs quedaren dividits, uns sota domini dels reis de França i els altres d'Espanya. Però el poble català ha considerat sempre que aquests territoris formen part d'un mateix país, amb una mateixa llengua i una mateixa cultura. |
Una comarca tan natural com la Cerdanya ha estat artificialment dividida en tres administracions: espanyola, francesa i, al si de la primera, en dues províncies diferents.
Per tots aquests motius, el poble català - que creà al llarg dels segles unes institucions polítiques representatives i democràtiques, com foren les Corts i la Generalitat - el seu Govern propi - que li foren arrabassades per la força de les armes l'any 1714, com a conseqüència de la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya, les ha reivindicades sempre, pacíficament. Com ha reivindicat sempre la seva llengua i la seva cultura, perseguides a Espanya i a França en les èpoques en què els drets nacionals no han estat reconeguts.
Avui, Catalunya ha recuperat la seva autonomia, amb un Govern i un Parlament elegits democràticament des de 1980. El sentiment del poble català és profundament democràtic i pactista, i per això se sent del tot integrat al moviment que lluita per la unitat de tots els pobles d'Europa. I com a poble que viu els problemes fronterers, sap que la seva millor aportació a Europa és la seva cultura i la seva voluntat de construir un país, obert a tot-hom, lliure i progressiu, al costat de les altres regions i nacions de la nova Europa.
[Text editat per la Generalitat de Catalunya, amb motiu de la celebració
"CATALUNYA 1000 ANYS", al 1992]
