Miquel Batllori a la ciutat eterna. MIG SEGLE ITALIÀ. Valentí GÓMEZ I OLIVER

Versió catalana de la nota necrològica publicada a La Vanguardia del dia 10 de febrer 2003.

El pare Miquel Batllori va arribar a Roma al 1947 i a la mencionada ciutat s'ha sentit com a casa seva des del primer moment, doncs cal tenir en compte que en ella ha passat més de cinquanta anys de la seva extraordinària vida d'humanista cibernètic.
A Roma, ha treballat com a historiador de la cultura, ha dirigit revistes, estudiat les obres d'autors insignes (els Borja, Llull, Gracián), però fonamentalment el que sempre comentava era que a Roma havia descobert com els autors clàssics ens permetíen, en ple segle XXI, descobrir i reviure el que va ser el món clàssic. Li agradava sobre manera l'historiador Titus Livi, però en primer lloc el poeta Horaci.
Batllori s'ha passejat per Roma i l'ha vista no solament com una ciutat lligada al món real - ciutat del simulacre, del bé i del mal, de Déu i del diable, de prínceps de l'Esglèsia i d'emperadors romans - sinó també com a gresol de totes les literatures (les seves fabuloses biblioteques), dels viatgers de tot el món. La veia com una espècie d'oxímoron en el qual poden conviure totes les antítesis. I de la ciutat més real, el que més li agradava eren els tramonti, els vespres des de la finestra del seu despatx al carrer Penitenzieri. Des d'aquell balcó contemplava una esgavellada escala que el fascinava; més d'una vegada li vaig preguntar si li recordava l'escala d'en Job. Ell assentia, amb el seu picardiós i vivaç somriure. Per complementar aquest caràcter, una mica metafísic, li agradava d'afirmar que Roma té un aspecte essencialment religiós. Hi ha els qui veuen la Roma sacra o la Roma corrompuda. De fet, deia, és les dues coses: "Roma quan és corrompuda també és sacra, i quan Roma és sacra pot ésser també corrompuda".
Batllori sempre va mantenir una relació oberta amb tothom. No podia ésser menys en algú a qui Josep Pla va incloure a la seva llista d'Homenots. Per això, tenia excel.lent relació amb la colònia catalana a Roma. Ja des de la seva arribada va establir unes xerrades periòdiques amb el cardenal Albareda, mossèn Bonet o el musicòleg Higini Anglés. Amb tots ells continuava la tradició d'en Josep Carner al cafè Greco. A la fi dels vuitanta, el pare Batllori ens va animar uns quants amics a donar caràcter jurídic a l'associació "Catalans a Roma", pont entre el món italià i el català, de la que era president d'honor.
Sempre que trobava Batllori pel carrer li prometia alguna acció màgica, com trobar-li un taxi un divendres a migdia a la via del Corso. Ell, amb la seva sorna i humorisme transcendental característics, em deia afectuosament mentre pujava al taxi: "vos sou màgic". Aquí solament em queda acomiadar-me, màgicament, del pare Batllori, dient-li amb afecte, agraïment i admiració: "Caro e gentile amico, buon viaggio".

(A la foto, Miquel Batllori amb Valentí Gómez)

____________________________________________

Un acròstic per a Miquel Batllori i Munné

(Ideat i ofert per Valentí Gómez al pare Batllori, durant el sopar de lliurament del Premi FIEC 2002)

B
arceloní neix a la Plaça de Catalunya; sempre ha estat un senyor català

A
ristocràtic per damunt de gairebé tothom gràcies a la seva qualitat humana eminent.

T
reballador obra inabastable d'un artesà laboriós amb una prosa privilegiada.

Ll
ibertat a base d'un raonat compromís entre la seva consciència i el sentit de respecte a la llibertat d'altri.

O
mnímode que ho abraça o comprèn tot (no para de llegir, d'escoltar, d'escriure i, si cal, de callar).

R
igorós extremadament exacte, inflexiblement precís i implacablement amarat d'un humorisme transcendental.

I
ntel·lectual estima el saber, coneix la generositat i influeix en la societat mitjançant la seva obra completa (XX volums!)

Se'l pot anomenar, per tant, un "humanista cibernètic"

Valentí Gómez i Oliver