L'historiador i humanista Miquel
Batllori, jesuïta i antic president de "Catalans a Roma"
ha mort a l'edat de 93 anys.
A més dels seus nombrosos mèrits i profunds coneixements, ens plau recordar què, en el que segurament seria el seu darrer guardó, Miquel Batllori rebia el 26 de novembre 2002 el guardó corresponent a un dels II Premis FIEC 2002, en companyia del també guardonat Josep Massot i Muntaner, en representació de la revista "Serra d'Or".
(A l'esquerra, rebent el guardó de mans del president de la FIEC)
Tot seguit reproduïm dos textos: necrològics,
- "Miquel Batllori: Breu nota biográfica",
elaborada per la secretaria de la FIEC amb motiu dels II Premis
FIEC
- "Medio siglo italiano", per Valentí
Gómez i Oliver, company i col.laborador del pare Batllori
a "Catalans a Roma". Nota necrològica publicada
a La Vanguardia del dia 10 de febrer 2003.
____________________________
Miquel Batllori. Breu nota biogràfica
Miquel Batllori i Munné va néixer a Barcelona, l'1 d'octubre del 1909. Al Col.legi dels Jesuïtes del carrer Casp va cursar els estudis primaris i el batxillerat. Dels 11 anys als 25 va patir osteomielitis, que va afrontar amb diverses intervencions quirúrgiques i períodes llargs de convalescència durant els quals llegia molt, en els primers anys sobretot les aventures de Jules Verne i de Salgari i proses de Jacint Verdaguer.
L'entrada a les facultats de Filosofia i Lletres i Dret va ser molt primerenca. Va fer els estudis universitaris dels quinze als dinou anys. Es va llicenciar en Història i Dret a la Universitat de Barcelona l'any 1928, amb premi extraordinari, on va ser deixeble de Jordi Rubió i Balaguer. El mateix any va ingressar a la Companyia de Jesús. Quan aquesta Companyia es va dissoldre a l'Estat espanyol, Miquel Batllori es va exiliar a Avigliana, prop de Torí, on va estudiar Filosofia, a la facultat dels jesuïtes catalans.
El 1936 va obtenir la llicenciatura de Filosofia. L'esclat de la guerra civil espanyola el va aclaparar. En viatge de recerca a Itàlia, tenia notícia dels bombardejos dels franquistes sobre Barcelona i era únic en el seu entorn, a protestar, actitud que no va ser ben vista pels seus superiors de l'orde. Del 1936 al 1939 va cursar estudis de Teologia a la facultat dels jesuïtes catalans a San Remo.
L'agost del 1939 va tornar a la península, i es va llicenciar en Teologia. Acabats els estudis de Teologia, va dubtar de la seva vocació i va trigar un any a ordenar-se sacerdot. El 31 de juliol del 1940, a Sarrià, va oficiar la primera missa i, a continuació, va passar un any de recés a Manresa. A l'octubre de 1941 va llegir la tesi doctoral a la Universitat de Madrid: Francisco Gustá, apologista y crítico, que va obtenir premi extraordinari.
Del 1941 al 1947 va fer de professor del Col.legi Monti-sion a Mallorca, en una mena d'exili interior propiciat per la jerarquia de l'orde dels jesuïtes que veia en Batllori un personatge incòmode. El novembre de 1947 va viatjar a Roma per incorporar-se a l'Institut Històric de la Companyia de Jesús, del qual va ser director (1954-58).
La seva ingent feina d'investigador es va consolidar en la llarga etapa romana, del 1947 al 1980, alternant-la, a partir de 1952, amb classes d'Història Moderna a la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Durant el franquisme, Batllori va mantenir contactes amb l'oposició clandestina democratacristiana i amb catalans exiliats. El món del Vaticà només li va interessar a partir del Concili Vaticà II.
Va ser director de la revista "Archivum Historicum Societatis Iesu", que s'edita a Roma (1951-1969 i de 1974-1981). El 1958 va ser nomenat membre numerari de la Real Academia de la Historia, de Madrid. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres.
Professor emèrit de la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma des de 1981, veu guardonada la seva obra historiogràfica i la seva personalitat amb les més altes distincions: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 1982; Gran Cruz de Alfonso X el Sabio, 1984; Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, 1985; Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1990; Premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana, 1991; Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, 1992; Premi Príncipe de Asturias, 1995; Creu d'Honor d'Àustria per a les Ciències i les Arts, 1997; Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya categoria d'or, 2001; a més va ser proclamat Doctor Honoris Causa per diverses universitats.
La seva obra, publicada en diverses llengües, supera els dos-cents títols, a part de crítiques i recensions, i se centra en problemes d'història cultural i eclesiàstica. Basada en una recerca sistemàtica de molts fons documentals d'Europa i d'Amèrica, ha assenyalat nous camins d'investigació, ha contribuït a reinterpretar personatges i èpoques i n'ha ofert síntesis molt reeixides. El 1993 es va iniciar la publicació de l'Obra Completa.
D'altra banda, fou durant molts anys president de l'associació "Catalans a Roma", de la què és president d'honor, i membre de la FIEC.
____________________________
Vegeu la nota necrològica i un Acròstic de Miquel Batllori, per Valentí Gómez i Oliver:
Miquel Batllori en la ciudad eterna. MEDIO SIGLO ITALIANO
